Alena Tryhubkina i el seu cel·lo al carrer

Es diu Alena Tryhubkina i és violoncel•lista.

I toca peces com aquesta de Alan Gordon
que es diu...My heart belongs to me:


Avui he anat a Barcelona, al carrer Ferran. Hi ha una botiga d’instruments d’arts marcials. M’he comprat un Pal Llarg de Wu Shu, amb funda i tot. He sortit de la botiga amb el Pal de uns 2 metres dins la funda , mes content que un pèsol.

Plaça Sant Jaume i he enfilat cap a la plaça de la catedral. Passejava mirant les gàrgoles, la gent i....Arribant a la cantonada per on pots anar a la plaça del Rei, he començat a sentir un cello. De cop, en arribar a la cantonada, una noia jove, rosa i amb un cognom de país de l’Est estava tocant el Cello, amb un acompanyament d’aquests enllaunats, però tocava tan bé, que m’he quedat contra la paret escoltant....
Quan ja no podia més m’he acostat i li he dit que el que tocava era preciós. He vist que venia un CD, per 10 € de res. Li he dit: “El que hi ha dins es tocat per tu?” M’ha dit: “Claro”. N’he comprat un. Té unes peces precioses.
M’hi he quedat força estona, amb la música del cello i les parets de la catedral, aquella noia semblava un àngel. Sino fos...perquè...m’hi hagués quedat tot el matí, però finalment li he dit : “ Adeu, que tinguis molta sort i segueix tocant aquestes coses tant precioses...”

A l'any 2002 formava part de la Camerata de l’Orquestra Universitat de Barcelona

El 29 de gener va tenir lloc al Paranimf el primer concert de la Camerata de l’Orquestra Universitat de Barcelona (OUB), una secció creada per un grup d’intèrprets d’instruments de corda de l’OUB.


Intèrprets Clàssica als Parcs 2004
Clàssica als Parcs amb els joves Intèrprets
Duo de violoncel i volí
Alena Tryhubkina, violoncel•lista, és llicenciada en Instrumentista d’orquestra, membre d’un conjunt de cambra i professora d’instruments especials.

Aquesta altra peça en que l'acompanya Adrian Roman a la guitarra:



La pregunta que em ronda pel cap i que no vaig gosar fer és: Que fa al carrer una violoncel•lista tant bona interpretant peces tant boniques?
Potser un matí d'aquest torni a passejar per els voltants de la catedral i al mig del soroll del turistes senti un cello. I si és ella m'hi acostaré i li preguntaré...i de pas l'escoltaré una estona més.

Li Bai

Li Bai o Li Po, ( 701 -762 dc)
Bai és la pronunciació en Mandarí modern, però abans li deien Bo o Po, per això és el mateix dir Li Bai que Li Po.

Es considerat el poeta més romàntic de tota la dinastia Tang i una de les figures més excepcionals de la historia de la literatura Xinesa, pel seu caràcter, pel seu estil de vida, pel seu esperit lliure i pel seu gran enginy poètic. En conèixer el Taoïsme es va fer adepte i això encara va accentuar més el seu concepte de la llibertat.
Va viatjar molt, destra amb l'espasa va anar com un cavaller pels camins de la Xina durant molts anys. En aquesta època va coneixer a l'altre gran poeta Xinés Du Fu.
Es va casar amb una dona jove i això el va retenir un temps, però després va seguir pels camins. Li agradava molt el vi. Diu la llegenda que va morir en una nit de borratxera tractant d'abraçar la lluna al riu Yangtze.

Amb tot, a la Xina es considerat més que un ésser humà, es considerat algú que va aassolir l'estat de la immortalitat.
Una bona mostra de la seva imaginació i el seu gust per al ví, potser això:




BEBIENDO SOLO A LA LUZ DE LA LUNA

Entre las flores, un tazón de vino
bebo solo, ningún amigo está cerca.
Levanto mi Copa, invito a la Luna
y a mi sombra, y ahora somos tres.
Mas la Luna nada sabe de bebidas
y mi sombra se limita a imitarme,
pero así y todo, Luna y sombra serán mi compañía.
La primavera es época propicia para el goce.
Canto y la Luna prolonga su presencia,
bailo y mi sombra se enreda.
Mientras me mantengo sobrio, somos alegres juntos,
cuando me embriago, cada uno marcha por su lado
jurando encontrarnos en el Río de Plata de los Cielos.


Poso una altra poesia de Li Bai que ha aportat Sakkarah:

Doradas nubes bañan la muralla.

Los negros cuervos graznan sobre sus nidos,
nidos en los que quisieran descansar.

En tanto, la joven esposa suspira, sola y triste,
sus manos abandonan el telar,
sus ojos están fijos en la azul cortina del cielo,
cortina que parece separarla del mundo,
como la leve niebla oscurece el río.

Está sola: el esposo viaja por países lejanos;
todas las noches está sola en su alcoba.

La soledad le oprime el corazón,
y sus lágrimas, como fina lluvia, caen en tierra.

Güen

Segons Richard Wilhelm, missioner cristià que es va "empapar" de tota la cultura xinesa:

El 'I ching' o Llibre de les Mutacions és probablement el text més antic que la humanitat hagi conservat. Coincideix tanmateix en forma sorprenent amb les concepcions més actuals del món. Potser sigui aquest el motiu fonamental del seu ressorgiment i apogeu universal aquests anys. Però tal èxit es deu també a la seva funció instrumental en l'exploració de l'inconscient individual i col·lectiu, i a la seva ocupació|ús per a una possible previsió del futur.
Els trigrames xinesos en que esta basat tenen noms i significat.

No entraré ara a definir el Llibre de les Mutacions O Yi Txing, només parlaré de un dels trigrames.


Güen,

Significa el fill petit.La muntanya.
La muntanya és un centre vital. A Xina, la muntanya és concebuda amb la seva totalitat, amb els seus boscos, rius, animals, boires, aire etc.
És el punt que connecta el Cel amb la Terra.
És l'harmonia de la vida. El Nord-oest.
És la tranquil·litat. Poc abans de la matinada.
És el final de l'hivern, com a temps de silenci i de descans.
Astrològicament correspon a Capricorn i començament d'Aquari.
És una nota de dolcesa,portes tancades, avis, mort, somni, descans, espera de creixement.
És la transició d'allò que és vell envers un nou començament.
Cal recordar que para els xinesos, les coses no es miren sota el concepte de com "son" sinó des de el punt de vista del moviment canviant de les coses.


Una altra breu poesia de Li Po

Si em preguntes perquè romanc a la muntanya blava,
jo no responc, tan sols somric amb el cor en pau.
Les flors cauen, l'aigua corre, tot se'n va sense deixar rastre.
Aquest és el meu univers, diferent del món dels homes.

(alguns textes han estat recollits de R. Wilhelm i Arian Botey)

Poesies Orientals

L’aigua que ha passat
L’aigua que encara ha de venir
Ara i sempre flueix.
Passat i futur
Es superposen i es completen


Res en absolut s’amaga
Des de temps immemorials, tot és clar com la llum del dia
No existeix cap lloc on resideixin els pensaments
Es com cercar les petjades del ocells en el cel


La meva teulada i la meva casa s’han cremat
Ja res m’amaga la lluna que brilla

Les fulles cauen damunt el camí del bosc


Recull de poesies budistes, taoistes i poetes clàsics orientals ( en va recopilar més de 10.000 ) de Toyo Eicho (S. XV) fet per a estudiants de Zen
-----------------------------------------------------------------------------

Una flor caiguda
Tornant a la branca?
Era una papallona

Arakida Moritake (S.XV)

Chi Kung

El Tai Txí Txuan sense el Chi Kung o Qi Gong i sense les aplicacions de les formes o art marcial no seria el que és. Seria una dansa molt maca, segons la forma i segons qui l’executi, però seria una dansa buida de contingut.

Perquè l’autodefensa sigui eficaç has de desenvolupar força interna i practicar aplicacions de combat.
El Chi Kung seria el mètode, i la força interna seria l’efecte obtingut fent Chi Kung.

El Qi Gong significa “Art de la Energia” i compren centenars de sistemes d’entrenament que desenvolupen l’energia còsmica amb diverses finalitats: cultivar la salut, la eficàcia en el combat, l’expansió mental i el cultiu espiritual.

El màxim assoliment del Tai Txí Txuan és el desenvolupament espiritual, cosa que l’eleva junt amb el Kung fu de Shaolin molt pel damunt de les arts marcials habituals.

Aquest desenvolupament està molt relacionat amb el Taoïsme, ara bé no es un concepte religiós , doncs exclou dogmes i cultes, de forma que ho pot practicar tothom.

El cultiu Taoista compren 3 etapes:
Cultivar el Jing ( essència ) per a convertir-la en Chi (energia) i cultivar el Chi per a convertir-lo en Shen ( esperit )i cultivar el Shen perquè retorni al cosmos.

Per tant, el Chi Kung és el pont que va de lo físic (jing) a lo espiritual (shen).

L’entrenament energètic del Qi Gong es divideix en dues categories:

- Fomentar el flux energètic harmoniós.
- Augmentar la quantitat d’energia vital del cos

Ho podem representar, com sempre, amb el Yin i El Yang del entrenament del Chi Kung.
Un mètode important per a incrementar la energia és la respiració abdominal, que aconsellen aprendre per etapes.

Així, doncs, per o obtenir els millors resultats del Tai Txí s’han de treballar els aspectes energètic i mental per a que la poesia en moviment estigui dotada de força interna y consciencia

La meva lluna

A poc a poc,
arriba la nit.
A l’horitzó vermellós,
s’allunya la llum,
A poc a poc,
surt del mar.
Avui més rodona que mai,
d'un blau Infinit,
I a poc a poc
passa davant meu,
plena de llum com mai,
i em mira i em somriu.
Va a poc a poc
Però, no la pots atrapar.
Només t’il•lumina una estona.
Aquest temps etern que dura
una nit.
Però se'n va
a poc a poc
també per l'horitzó
I hauré d’esperar a demà.
quan ja no sigui plena, com avui,
Quan il•lumini menys que avui.
Però, potser,
a poc a poc,
Sense preses, amb calma
Em durà les respostes.
O, potser,
a poc a poc,
amb calma, sense presa,
una llàgrima em tanqui els ulls.

Els Guerrers

Els Guerrers de Xi'an



El Tai Txí és un art marcial que es practicava a la Xina fa mil•lennis. Però, ho feien per defensar-se.
Hi ha moltes arts marcials: Karate, Judo, Tae Kwondo, etc i totes pretenen atacar al adversari amb força mecànica i velocitat.
En el Tai Txí no. Es tracta de fluir amb els moviments dels adversaris en comptes de oposar-te. El lluitador de Tai Txí ha d’estar seré i relaxat. La seva força li ve del fluir energètic intern. En comptes de intercanviar cops, es tracta de percebre la debilitat de l’altre. La filosofia del Tai Txí no va sortir dels Guerrers que es proposaven matar a gent, sinó de Mestres Taoistes que tenien com a objectiu perllongar la vida i arribar a l’immortalitat.
El concepte es “força interna contra força bruta”. Tornem al concepte del Yin i el Yang.
Es tracta de oposar suavitat a la duresa, quietud al moviment, etc…
Es curiós veure els moviments d’aquells que en sabem molt, doncs combinen la suavitat més càlida amb la força més contundent segons el moment.



La filosofia de Lao Tsé, el Tao i d’altres la podríem resumir-la en proverbis, frases, com…

"El bon Guerrer no es irascible. El bon vencedor evita la guerra"
TAO TE KING

“Malgrat ets el meu enemic , pren-te una altra copa"
PROVERVI TIBETÀ

"El valor del gosat li condueix a la mort. El valor del prudent li conserva la vida"
LAO TSÉ

"Només quan hagis deixat d'estimar i detestar, potser puguis entendre-ho tot clarament"
PROVERBI ZEN

"Les coses suaus sempre penetren a les coses dures"
PROVERBI XINÈS

"El millor militar no és marcial. El millor guerrer no és violent"
LAO TSÉ

"La suavitat pot controlar la duresa; la debilitat pot controlar la força"
PROVERBI JAPONÈS

El millor guerrer és aquell que aconsegueix transformar l'enemic en amic.
PAULO COELHO

En resum:

Conquerir els cors és el millor camí, conquerir els castells és el camí secundari, conquerir a través de la dominació és el pitjor camí
Proverbi xinés

Una visita a Chang, el Taoísta recluido de Nan-Chi I

A lo largo del camino cubierto de musgo,
En dirección a tu choza,
descubro las huellas de tus pasos.
Blancas nubes yacen
ocultas sobre tu silenciosa isla;
Fragantes hierbas crecen
hasta la altura de tu inútil puerta.
Un chubasco pasajero
revela el color de los pinos.
Vagando por los cerros
hallé el nacimiento de un arroyo.
Arroyo, flores, meditación: todo es uno
y no sienten la necesidad de hablar

Liu Chang Ching (709-780) Poeta chino de la dinastía Tang

Tantra

La ciència del Tantra representa en una primera definició, l'expansió de la ment per l'alliberament de l'energia, l'expansió de la ment sobre els set nivells de consciència i l'alliberament de l'energia de les dimensions denses de la matèria.
Pero, què és el Tantra? En termes més actuals diríem que és un camí d'autorrealización o d'integració personal. Tantra és el recurs per poder convertir una cosa en una altra. És l'alquímia de l'existència.

En l'antiguitat, quan l'home vivia més a prop de la naturalesa, es movia amb l'espontaneïtat del comportament natural. Es va donar compte que a través dels seus sentits podia expandir la seva atenció i conèixer altres capes o nivells de la realitat física en la qual vivim submergits.
Així és com va descobrir una sèrie de tècniques que el van ajudar a experimentar diferents estats de consciència. A través de cants|, balls, sons, sensacions corporals o l'ús d'alcohol o herbes, l'home es va adonar que existeix una altra realitat tan palpable com la realitat física. Així va néixer el tantra.

El tantra són diverses eines per expandir la consciència. Així de simple. Eines que t'ajuden a connectar-te amb la veritat última de manera objectiva.
L'home que practica la meditació o el ioga (yoguin), per no distreure's del seu camí, pretén aïllar-se del món físic. En canvi l'home que practica el tantra usa les sensacions físiques, terrenals i emocionals per assolir l'alliberament. Dels dos, el tàntric arriba més ràpid i directament al seu objectiu.
Fa cents d'anys el tantra es va dividir en diversos corrents: Per exemple:

Els monjos tibetans usen del tantra els cants, les mandales, el ball etc per produir estats de meditació, èxtasi o eufòria. Ells han decidit practicar el celibat i el dejuni amb l'objectiu de transcendir els desigs físics. En la relació sexual, em comptes de arribar a consumar-la, eviten l’ejaculació per tal de preservar l’energia que segons ells es perdria. Aquest és el budisme tántric

En altres regions de l'Índia s'han usat les mateixes tècniques que usen els tibetans i usen meditacions grupales on s'equilibra l'energia femenina i masculina. Encara que practiquen l'ascetisme i en molts casos la castedat, usen l'energia dipositada en cada dona i home per trobar l'equilibri diví. Aquí es poden englobar alguns estils de ioga i d'estils de meditació. Aquest és el tantra blanc

Al nord de l'Índia, principalment en Caixmir, s'han usat les mateixes tècniques esmentades i s'han integrat d'altres per produir sensacions i estats d'èxtasi. En el Shivaismo de Cachemira s'ha emportat el tantra a la seva màxima expressió física. A través de la unió sexual es busca tocar i conèixer la consciència divina de la parella en altres plans que hi ha més enllà del pla físic. Aquest és el tantra vermell



El tantra vermell és el que coneixem en occident com Tantra. S'usa la sexualitat i l'energia creativa per connectar-se amb l'univers. A les parelles els permet conèixer-se a fons, trencar paradigmes i limitacions imposades per la societat occidental. Qui no té parella li permet de la mateixa manera trencar amb els seus bloqueigs, alliberar karmes i preparar-se per al moment en què aparegui la seva altra meitat.
Però el tantra vermell no és sol sexe. A través dels nostres sentits ens permet divertir-nos i viure cada instant de la nostra vida. A cada acció aprenem a prendre consciència del nostre ésser. En menjar, caminar, descansar i sens dubte en unir-nos sexualment amb la nostra parella gaudim de l'experiència única de ser vius.
És a través del tantra que ens permetem ser nosaltres mateixos i gaudir plenament de la existencia en assolir un estat de consciencia diferent.

En un instant només

En un instant només pots captar la gavina i el sol naixent,
pots fer la foto imaginaria,
la que perdurara més o menys al teu cervell,
però a l'instant següent el sol ha pujat uns centímetres més
o la gavina ha volat.
Cal saber apreciar cada instant,
només aquell, l'únic instant que ens omple de goig.
Gaudir-ne, si
I un cop passat, guardar-lo perquè doni voltes dins nostre
per sempre.

Com diu en M. Martí i Pol

Heu esbrinat que en un instant només
pot estimar-se tant com en tota una vida.
Heu esbrinat que el goig és com una illa
inconeguda, que pot concretar-se
davant la proa de la nau que us mena,
algun matí ignorat,
en una ruta antiga
I per això us llanceu ardidament
a la follia d'estimar-vos, ara
que el vostre cos és àgil, i feu miques
l'àmfora que servara el vell perfum,
per aspirar-ne d'un sol cop
tota la intensitat dominadora,

i qui sap si morir després de la prova.

Time to say Goodbye

Sarah:
Quando sono sola
Sogno all'orizzonte
E manca le parole,
Si lo so che non c'è luce
In una stanza quando manca il sole,
Se non ci sei tu con me, con me.
Su le finestre
Mostra a tutti il mio cuore
Che hai accesso,
Chiudi dentro me
La luce che
Hai incontrato per strada.

Time to say goodbye. -- con te partirò.
Paesi che non ho mai
Veduto e vissuto con te,
Adesso sì li vivrò.
Con te partirò
Su navi per mari
Che, io lo so,
No, no, non esistono più,
It's time to say goodbye. -- con te io li vivrò.

Andrea:
Quando sei lontana
Sogno all'orizzonte
E mancan le parole,
E io si lo so
Che sei con me, con me,
Tu mia luna tu sei qui con me,
Mio sole tu sei qui con me,
Con me, con me, con me.

Time to say goodbye. -- con te partirò.
Paesi che non ho mai
Veduto e vissuto con te,
Adesso sì li vivrò.
Con te partirò
Su navi per mari
Che, io lo so,
No, no, non esistono più,

Both:
Con te io li rivivrò.
Con te partirò
Su navi per mari
Che, io lo so,
No, no, non esistono più,
Con te io li rivivrò.
Con te partirò
Io con te.

Andrea Bocelli & Sarah Brightman

Yin i Yang

Representació del Circ Xinés de l'espectacle Yin i Yang



El yin el yang és un concepte sorgit de la filosofia oriental fonamentat en la dualitat de tot l'existent a l'univers. Descriu les dues forces fonamentals, oposades però complementàries, que es troben a totes les coses. Això explicaria que en la Naturalesa els ritmes es defineixen per l'aparició d'oposats: llum/foscor, so/silenci, moviment/quietud, vida/mort, respiració/inspiració...
Segons aquesta idea, cada ésser, objecte o pensament té o posseeix un complement del que depèn per a la seva existència i que al seu torn hi ha dins d'ell mateix. D'això es dedueix que res no existeix en estat pur ni tampoc en absoluta quietud, sinó en una contínua transformació. Així home-dona no seria més que la dualitat dels dos conceptes complementaris i que de fet, es troben un dins l'altre. A més, qualsevol idea pot ser vista com la seva contrària si es mira des d'un altre punt de vista. En aquest sentit, la categorització només ho seria per conveniència. Aquestes dues forces, yin i yang, serien la fase següent després del taiji o Tao, principi generador de totes les coses, del qual sorgeixen.
Yin i Yang tenen diferents significats segons el context. En el seu concepte més senzill , yin i yang es refereix als dos aspectes oposats però complementaris de tot el que existeix Per exmple, si parlem de mirar a d’alt , al cel, la paraula d’alt i cel només tenen significat quan els relacionem amb els aspectes a baix i terra Així els conceptes a dalt i cel i a baix i terra es donen significat mútuament. Si no existís a dalt i cel no existiria el concepte de a baix i terra. I a l’inrevés. En aquest exemple a dalt i cel serien Yang i a baix i terra serien Yin..Ara bé, el cel que era fins ara Yang , si està ennuvolat , fosc, llavors seria yin en comparació de altres moments en que esta clar i assolellat.

El Yin i el Yang serien dos aspectes de una mateix cosa Aquesta unitat s’expressa amb el símbol del Tai Txi.



La part fosca seria el Yin i la clara el Yang. La línia que els separa no és recta, es sinuosa, representant l'equilibri dinàmic entre els conceptes i la seva continua transformació. Els punts de diferent color simbolitzen la presència de cada un dels dos conceptes un dins de l'altre.

El concepte de Yin i Yang els troben al Tai Txí, i d'altres arts marcials, així com a la filosofia de Confuci, al Tao i a la medecina Xina i el Yi Jing.

La llum i la boira

Dins el bosc hi ha boira,
L’ombra dels seus ulls
s’endevina entre les branques.

El matí s’aixeca.
La boira va deixant pas a la llum
Poc a poc, sense presa.

Van quedant al descobert
la rosada que brilla damunt les fulles
i l’altre cara de la lluna.

És allà, ella m’esperava darrera el fum.
S’obriran les flors.
I el vent en durà el seu perfum.

Com cada matí, la vida s’obrirà pas entre l’aire dens.
Però, tornarà l’encís de la nit fosca i dolça.
I tornarà la boira i els seus ulls infinits.
A l’alba el sol tornarà il•luminar el meu rostre
I tornaré a sentir el seu perfum infinit.
El foc em cremarà per dins
Sense saber quina calma escollir,
La llum o l’ombra.
Amb ella i sense ella, sempre i per sempre.

Alfonsina Stormi

Alfonsina Storni, escriptora, poeta, mestra, mare soltera i feminista...una dona que es va sortir del model establert que imposava la societat argentina de principis del segle XX.
Va néixer en Sala Capriasca (cantó suís del Ticino) el 22 de maig de 1892.
Als quatre anys es va traslladar amb els seus pares a Argentina. Va viure en Santa Fe, Rosari i Buenos Aires.
De totes les formes de literatura, els seus poemes són més famosos. Alfonsina era part del modernisme, un moviment de literatura per la poesia pura. Els seus poemes són intel•ligents, prosaics, i reflexius i tenien la seva ironia, humor, propensió a la contemplació tranquil•la, i un esperit fort.
Alfonsina volia l’alliberament per a les dones perquè elles són iguals als homes. Ella estimava els homes per la seva força i els seus cossos musculars. Alfonsina va dir que les dones són submises i dèbils al voltant dels homes. Paradoxalment, els seus poemes som molt eròtics i també expressen enuig als homes perquè ells no tenen compassió per a les dones.

Va sentir que els seus problemes amb els homes es van formar perquè el seu espirít era fort i intel•ligent.
Aclaparada per una cruel malaltia incurable , va decidir penetrar en un mar amb força onades a la platja de la Perla en Mar de Plata el 25 d'octubre de 1938, caminant es va anar perdent dins la mar per fondre's en la seva abraçada i així trobar el final dels seus dies.

Alfonsina y el Mar
Por Cristina Branco



Composició: Ariel Ramirez / Felix Luna

Por la blanda arena
Que lame el mar
Su pequeña huella
No vuelve más
Un sendero solo
De pena y silencio llegó
Hasta el agua profunda
Un sendero solo
De penas mudas llegó
Hasta la espuma.

Sabe Dios qué angustia
Te acompañó
Qué dolores viejos
Calló tu voz
Para recostarte
Arrullada en el canto
De las caracolas marinas
La canción que canta
En el fondo oscuro del mar
La caracola.

Te vas Alfonsina
Con tu soledad
¿Qué poemas nuevos
Fuíste a buscar?
Una voz antigüa
De viento y de sal
Te requiebra el alma
Y la está llevando
Y te vas hacia allá
Como en sueños
Dormida, Alfonsina
Vestida de mar.

Cinco sirenitas
Te llevarán
Por caminos de algas
Y de coral
Y fosforescentes
Caballos marinos harán
Una ronda a tu lado
Y los habitantes
Del agua van a jugar
Pronto a tu lado.

Bájame la lámpara
Un poco más
Déjame que duerma
Nodriza, en paz
Y si llama él
No le digas que estoy
Dile que Alfonsina no vuelve
Y si llama él
No le digas nunca que estoy
Di que me he ido.

Te vas Alfonsina
Con tu soledad
¿Qué poemas nuevos
Fueste a buscar?
Una voz antigua
De viento y de sal
Te requiebra el alma
Y la está llevando
Y te vas hacia allá
Como en sueños
Dormida, Alfonsina
Vestida de mar.

El Tatoo

Em vull fer un tatoo, un tatuatge, si, però de caràcters xinesos.
Perquè? Doncs, molt fàcil, perquè m’agraden.
He cercat molt i volia que m’agrades l’estètica dels caràcters i al mateix temps que volguessin dir alguna cosa interessant. No coses com “Luis Eduardo”, per exemple. L’he trobat. És el que vaig posar l’altre dia:

El de JUNZI ................君子

Vaig anar a una casa de Tatoos i em va dir ..”segur que vol dir alguna cosa?”
Em va ensenyar tot de caràcters que tenien. I va resultar que el segon 子 volia dir “nen”.
Li vagi dir que m’assabentaria. Volia anar al Consulat de la Xina . Potser hauria d’inventar-me una historia de que estava fent un guió de teatre o ves a saber, però aquest migdia he anat al Restaurant xinés que tinc a prop de casa. He vist un cambrer, amb cara de no ser massa intel•ligent i li he ensenyat el paper amb els caràcters i li he dit:
Perdona!.aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Si?(ell)........................................................................................................................ Què significa esto? (ensenyant el paper)...................................................................
Hombre bueno, hombre muy bueno!!!! (ell, amb cara de satisfacció)
Ken Zu!...si...Ken Zú!... Hombre muy bueno!!!

Tenint en compte que no sabia parlar ni català ni res de castellà penso que la seva cara i les seves paraules son més que suficients.

Però, el que més m’ha sorprès es que ho sabés un cambrer tan senzill.
Confuci, defensor del concepte “Ken Zú” es deu haver aixecat de la tomba en sentir, als 2500 anys, a un cambrer dir Ken Zú!!! Sembla que ha arribat molt lluny la idea de Confuci.
Me’n alegro molt, he sortit mes content que un pèsol. Segur que damunt la seva tomba s'ha fet un Arc de Sant Marti ben gros que li deia: Descansa tranquil Ken Zú, la teva idea es viva.

Concert de Bols de Quars

Ahir a la Casa del Tibet va tenir lloc un recital o concert de
Bols de Cristall de Quars a càrrec de Diego Fernàndez.

Acompanyat de un fons per Mantrams cantats per lames, encara que gairebé sense música, el concert va ser una passada. Les vibracions produïdes per aquests Bols et penetren fins dins el moll de l'os.
Els Bols tibetans son metal·lics i estan fets de una aleació de uns 7 o 8 metalls. Els de Cristall de Quars els fan al Canadà.
Segons Pitàgoras: ""cada cuerpo celestial, cada átomo, produce un sonido particular debido a su movimiento, ritmo o vibración. Es más, todos esos sonidos o vibraciones componen una armonía universal en la que cada elemento, sin perder su propia función y carácter, contribuye a la totalidad"
En acabar el concert Diego Fernandez va dir que qui volgués "tocar" podia fer-ho. Parlar amb ell va ser un veritable goig, una persona càlida, propera, senzilla, afable, ...encantadora, donava tota mena de explicacions.
Aquí una mostra de tot això:

Si vols sentir un tros semblant , però per el conjunt Shirai, clica el link:
Armónics

Petit homenatge

Vaig anar al Recital d'en Paco Ibañez. I, com diu a la seva web:
Un artista obsessionat per la idea superior de la Llibertat.

L'slogan del recital era:
"En tiempos de ignominia
como ahora
a escala planetaria
y cuando la crueldad
se extiende por doquier
aun queda mucha buena gente
en este mundo
que escucha una cancion
o lee un poema"
..."somos muchos y el planeta es nuestro y no de ellos!"

Va estar en la seva línia, però ja no és el mateix, té més de 70 anys i se li nota a la veu.
A perdut veu, si, però no força. Pot cantar més suau o més baixet, però segueix tenint la ràbia aquella...."El pulpo ese con la banderita española...si se le ve el bigotito detras!! En va deixar anar unes quantes i després...
" Uf!..que terapia, Yo me desahogo mucho diciendo estas cosas, no sé vosotros escuchandolas, pero yo dieciendolas mucho"

Ha perdut una mica la veu, però li queda la paraula i amics com R. Alberti i molts més que l'acompanyen
dia a dia:



i també li queda la poesia. Com aquesta que sempre em fa pensar en una nova amiga...

Canvi Climàtic

Primer dia de l'Acció Blocaire
Milers de blocaires reivindiquen avui la importància de preservar el medi ambient
El Blog Action Day (Dia de l'Acció Blocaire) és una iniciativa internacional que aspira a involucrar milers de blocaires de tot el món perquè, als blocs propis, hi parlin d'una mateixa qüestió. Per a aquesta primera vegada els organitzadors proposen als blocaires que escriguin algun apunt parlant de la importància de preservar el medi, des del seu punt de vista i de la seva experiència

Tunick y Greenpeace “despullen” a centenars de persones al Glaciar de Aletsch als Alps suïssos per denunciar els impactes del canvi climàtic. El canvi climàtic és la gran amenaça mediambiental a què s'enfronta la humanitat. Greenpeace treballa per aconseguir un model energètic sostenible, i aposta per una revolució energètica capaç de reduir les emissions de CO2 per evitar un canvi climàtic perillós i en el qual l'opció nuclear estigui definitivament descartada. Per a això és fonamental un canvi en la forma de produir i usar l'energia que és la major font d'emissions de CO2. La substitució de formes d'obtenció d'energia brutes per altres de sostenibles necessita la paralització dels nous projectes de centrals tèrmiques pel seu caràcter de fàbriques de canvi climàtic, el tancament progressiu de les centrals nuclears i el suport a la generació d'electricitat amb fonts renovables: eliminant les barreres que existeixen per al seu creixement a gran escala i explicant amb el paper que els ciutadans poden jugar per transformar el sistema energètic. GREENPEACE

El Mestre

L’altre dia una amiga meva, la Susana, em va dir :
“El maestro aparece cuando el alumno esta preparado”
Una frase atribuïda al mon budista, molt coneguda i molt certa, però crec que no es el Mestre qui apareix. Ets tu qui obres la teva ment i pots percebre altres coses.

Quan arribes a un nivell diferent, llavors, estàs preparat per entendre altres coses que fins aquell moment no podies ni tan sols pensar que existien. I si, en certes practiques cal un mestre que t'ensenyi o et guii, com en el Tai Txí, per exemple.

Però no es tan sols aprendre, es també escoltar música, llegir poemes, passejar sota la pluja, omplir-te de una sortida de sol, quedar-te embadalit davant de uns ulls que brillen mentre et miren, tornar un somriure al somriure de la noia que t’està venent la barra de pa, tancar els ulls i deixar-te endur per les notes com si fos un riu que et porta i surar damunt el corrent, sentir els ocells, ....i infinitud de coses, que només perceps quan estàs preparat per percebre.

El Mestre que apareix no és ningú diferent de tu, ets també tu mateix.

JUNZI

..君子
...................................................Confucio

La esencia de sus enseñanzas son la buena conducta en la vida,
el buen gobierno del estado (caridad, justicia, y respeto a la jerarquía),
el cuidado de la tradición, el estudio y la meditación. .
Las máximas virtudes son: la tolerancia, la bondad, la benevolencia,
el amor al prójimo y el respeto a los mayores y antepasados.

En el confucianismo, la sabiduría deriva del estudio, la reflexión y el esfuerzo.
De esta manera se llega al ideal individual de ser humano superior (junzi),
sereno y virtuoso, sabio, recto, confiado, que conoce la voluntad del cielo
y puede hacer lo que le plazca" sin transgredirla.
El individuo ideal no está determinado por el nacimiento
o por su posición social,
sino por su valor moral.
El hombre que practica las anteriores virtudes es un Junzi,
un hombre superior.

Confuci

Confuci (551 AC-478 AC. filósof xinés)





Em preguntes perquè compro arrós i flors?
Compro arrós per poder viure i flors per a tenir alguna cosa per a la que viure.

El silenci és l'únic amic que mai et traeix

Exígeix-te a tu mateix i espera poc dels demés. Així t'estalviaràs disgustos

Saber que es sap el que es sap i que no es sap el que no es sap, he aquí el veritable saber

Aprèn a viure i sabràs mori bé

El que no vulguis que els altres et facin a tu, no ho facis als altres.

Has de tenir sempre fred el cap, calent el cor i estesa la mà.

Cada cosa té la seva bellesa però no tots la poden veure.

Una Musa

Un bon dia vaig sortir de l'oasi on havia restat durant 30 anys o més. Vaig anar cap la Caravana, els camells m'esperaven. Tan sols em vaig girar un moment. En aquell instant en que partia cap un mon desconegut i nou, vaig veure tots els anys passats al oasi. Va ser com un flash, tots el moments bon i els dolents, totes les nits fosques, totes les sortides de sol darrera el campanar de l'entrada. I moltes coses mes. I, sobretot, recordo les mirades del qui havien compartit tantes alegries i tantes tristeses, tantes nits de cooperació, i tantes coses que no puc recordar-les una a una. En aquell moment, les seves mirades i la meva es van creuar, si, i vaig ser conscient que mai més tornaria a l'oasi, res tornaria a ser igual. El temps engendra l'oblit. Les meves llàgrimes de comiat i jo, per fi, varem travessar la porta, sense tornar a mirar enrera. Em vaig endur dins el meu cor (potser era el cervell, tan li fa) les seves mirades i dins d'elles els seu adeuuuuuuu. Els hi vaig deixar unes lletres i una cançó al terra de la porta que separava els camins de les nostres vides.




CARAVANSERAI
Aquesta vida que ens contempla es com una estrella al mati
Una escena de Sol o unes grosses onades a la mar
Un vent fluix o un llampec en una tempesta.
Un somni que balla per tota l’eternitat.

La sorra estava brillant a la llum del matí
I ballant fora de les dunes a la llunyania
La nit mantenia tan dolça la musica per molt de temps
I allà reposàvem fins el trencar el dia.

Despertàvem aquell matí amb la crida d’anar endavant
Els nostres camells s’aixecaven i els howdahs plens
El Sol estava creixent en el cel oriental
Només mentre nosaltres comencem el crit al desert

Anomenant, anhelant , llençant-nos cap a casa teva

Les tendes es feien més petites quan sortíem fora
A una terra que parla de molts temps passats
Els mesos de pau i tots els anys de guerra
Les vides d’amor i totes les vides de por

Anomenant, anhelant , llençant-nos cap a casa teva

Creuàvem els llits dels rius completament gravats en pedra
I cap amunt de les poderoses muntanyes algun cop conegudes
Més enllà de les valls en la calor abrasadora
Fins que arribàvem al Caravanserai

Anomenant, anhelant , llençant-nos cap a casa teva
Anomenant, anhelant , llençant-nos cap a casa teva


Quina es aquesta vida que m’empeny lluny
Quina es aquesta casa on no podem viure
Que es aquest cerca que m’empeny cap endavant
El meu cor es ple quan tu estàs al meu costat

Anomenant, anhelant , llençant-nos cap a casa teva
Anomenant, anhelant , llençant-nos cap a casa teva

Paco Ibañez a Sant Feliu del Llob.

Aquest proper diumenge 14 d'Octubre en Paco Ibañez fa un Concert a Sant Feliu del Llobregat a les 19.30 h. al centre parroquial.

Jo crec que si hi ha alguna persona íntegra del tot , aquesta es diu Paco Ibañez, fill de un valencià i de una vasca, crec que mai s'ha venut a ningú per tal de poder cantar la seva opinió i la seva idea de la llibertat.
Des el 1971 fins al 1975 tenia prohibit fer qualsevol actuació a Espanya per la seva "lluita" en favor de les llibertats. El govern del dictador el va fer fugir de Barcelona a Paris.
Avui en dia torna a viure a Barcelona i pot cantar el que vulgui.

Només una petita mostra treta del Wikipedia:

El ministro de Cultura del Gobierno de Mitterrand, le otorga la Medalla de las Artes y las Letras en 1983. No la acepta: "Un artista tiene que ser libre en las ideas que pretende defender. A la primera concesión pierdes parte de tu libertad. La única autoridad que reconozco es la del público y el mejor premio son los aplausos que se lleva uno a casa." En 1987 Jack Lang le otorga por segunda vez la Medaille des Arts et des Lettres. Nuevamente la rechaza.

Concert del dia de Sant Jordi a BCN al 1993



A GALOPAR (Poema de Rafael Alberti)

Las tierras, las tierras, las tierras de España,
las grandes, las solas, desiertas llanuras.
Galopa, caballo cuatralbo,
jinete del pueblo,
al sol y a la luna.
.
¡A galopar,
a galopar,
hasta enterrarlos en el mar!
.
A corazón suenan, resuenan, resuenan
las tierras de España, en las herraduras.
Galopa, jinete del pueblo,
caballo cuatralbo,
caballo de espuma.
.
¡A galopar,
a galopar,
hasta enterrarlos en el mar!
.
Nadie, nadie, nadie, que enfrente no hay nadie;
que es nadie la muerte si va en tu montura.
Galopa, caballo cuatralbo,
jinete del pueblo,
que la tierra es tuya.
.
¡A galopar,
a galopar,
hasta enterrarlos en el mar!


A mi me gustan mucho los 5 o 6 poemas de Neruda a los que puso su voz y su música
Como por ejemplo el famoso poema 20,
Puedo escribir los versos mas tristes esta noche.

TAI TXÍ

Tai Txí Chuan (太極拳 en xinés) ...........................................Símbol del Yin i el Yang




Música aconseguida gràcias a MyT.

El primer cop que vaig veure a un telenotícies un grupet de gent al carrer fent una mena de dansa i van dir que era Tai Txí i que a la Xina ho feia molta gent pel carrer, vaig pensar que com a fisioteràpia per a gent gran havia d’anar be. És el mateix que m'han dit algunes persones quan jo els hi he dit que feia Tai Txí: "Ah!..allò que fan els iaios pels parcs?"


Però el Tai Txí, es molt més que una simple dansa, es tot un conjunt de tècniques encaminades a la millora personal en tots els sentits.I és fins i tot un art marcial cosa que gairebé tothom ignora.
Es podria dir que la seva finalitat és aconseguir l'harmonia amb tu mateix amb el teu entorn i amb tot el cosmos.
El Tai Txí té tres fonaments:
En primer lloc sintetitza varies formes o esquemes de lluita de les arts marcials de la dinastia ming, en especial sembla relacionat amb les 32 formes de la Boxa Llarga.
En segon lloc, integra la gimnàstica Taoista i el seu sistema de respiració, meditació, etc., y la teoria del Canals y Col•laterals de la medecina tradicional xinesa.
Metges xinesos tradicionals han trobat que la pràctica del Taiji a llarg termini té efectes favorables sobre la promoció del control i l'equilibri, flexibilitat i salut cardiovascular i redueix el risc d'infarts en ancians. En el comunicat dels estudis també es comenta que es redueix el dolor, l'estrès i l'ansietat, etc.

En tercer lloc, formula el seus principis de lluita en clau del Yin i el Yang, el Llibre del Camvis o Yi Jing (llibre oràcul de uns 2400 anys abans de JC).

Hi ha conceptes del Taoisme que el Tai Txí comparteix amb d’altres arts marcials interns (neijia):
• Vèncer el moviment amb la quietud (Yi Jing Zhi Dong) 以靜制動
• Vèncer a la duresa amb la suavitat (Yi Rou Ke Gang) 以柔克剛
• Vèncer lo ràpid amb lo lent

Veiem, com a exemple, els estris de la vessant marcial del Tai Txí Chuan, doncs a la gent movent-se als parcs, ja els hem vist tots.


Un bastó, és una eina o una arma, de fusta (castanyer, noguer, cirerer, caqui, boix, banús...) de canya (bambú...) o d'altres materials generalment lleugers (alumini, grafit) principalment usat per caminar en llocs difícils, útil per menar el bestiar, etc. Amb aquest útil, determinats pobles, han desenvolupat tècniques de combat molt elaborades, atès que és un element que no crida l'atenció, és fàcil de fabricar i no crea enveges ni sospites al poderós.



L'espasa


El ventall o Vano de Ferro i Seda. Pes: 400 gr. Alt: 35 cm ample: 64 cm

També n'hi ha d'altres com la perxa, el sabre, etc.

Bé, com es pot veure, el Tai Txi no son solament uns iaios amb artrosi fent fisioteràpia o practiques de psicomotricitat, és alguna cosa més, és un art marcial intern que pretén millorar la teva harmonia amb tu, el teu entorn i amb el cosmos. Tan si és Chi Kung, Tai Txí o Tai Txí Chuan. No importa a quin nivell t'involucris. Es pot ser un gran guerrer amb l’espasa com l’Aragorn davant la lluita de la llum contra la foscor. O a vegades és suficient ser Frodo fent Chi Kung.



Afegeixo un comentari de MyT, que encara que està fet tal com raja, conté molts conceptes dignes de ser llegits:


"Fins i tot una vegada en un restaurant xinès, amb un cambrer em va passar el mateix que a tu: "Ah aquello que hacen los viejos en los parques.."

Moltes vegades també hi ha la polèmica de dir que el Tai txí no és un esport. Jo els hi dic: "vine a una classe i a veure què dius després".

Quan va néixer el Tai txí, la majoria de mestres eren guardians de caravanes i guardians.

Era un art marcial, pur i dur i va ser molt més tard que la Medecina Xinesa, a l'analitzar molts casos de practicants malalts i dèbils i veure com canviava el seu estat de salut després d'un temps de treball amb la disciplina, el van adoptar a una de les teràpies que utilitza apart de l'acupuntura, la moxibustió, etc per prevenir el desequilibri i la malaltia.

Hi ha molts estils de Tai txí, uns més suaus i altres més forts, però en tots es treballa el cos de cap a peus i a més, s'actua de forma molt positiva sobre la ment.

Cada un d'aquests moviments a la vista tan suaus, són moviments d'atac o defensa davant un contrincant imaginari. "De la màxima relaxació neix la màxima fortalesa".

Les armes són un treball molt interessant per entendre la totalitat de la disciplina quan es practica. Val la pena veure-ho, doncs visualment és molt impactant.

Diuen que si practiques Tai txí adquireixes la flexibilitat d'un nen, la força d'un llenyataire i la claretat i pau mental d'un savi." MyT

El Jardí Secret

Qui no té el seu jardí secret,
on guarda tot el que és més intim?
Qui no guarda records ,
llàgrimes, alegries o pecats?
Qui no amaga el seu goig o la seva tristor?
Qui no amaga els seus somnis trencats?
Qui no guarda a un racó
l'amor perdut en el temps?
Qui no guarda a un racó
la por a la solitud no volguda?
Qui no té secrets inconfessables
Qui no escolta en silenci
la cançó del seu jardí Secret?

Una mirada viva

EM DECLARO VENÇUT

Em declaro vençut. Els anys que em resten
els malviuré en somort. Cada matí
esfullaré una rosa - la mateixa -
I amb tinta evanescent escriuré un vers
decadent i enyorós a cada pètal.
Us llego la meva ombra en tesyament:
és el que tinc més perdurable i sòlid,
i els quatre pams de món sense neguit
que invento cada dia amb la mirada.
quan em mori, caveu un clot profund
i enterreu-m'hi dempeus, cara a migdia,
que el sol, quan surt, m'encengui el fons dels ulls.
Així la gent que em vegi exclamarà:
- Mireu, un mort amb la mirada viva.

Miquel Martí i Pol (amb vidres a al sang)

Ara ets lliure, vola!

La vida s'obre pas per a tot arreu, no se li poden posar obstacles, murs ni reixes....surt com un torrent en el moment menys pensat i a qualsevol lloc......només cal llençar-se al rio i deixar-se endur per el corrent.....La vida es moviment.....i pots ser lliure!

Llença't i vola!!!!

Un Paraigües

Sempre hi haurà un paraigües per a qui ha cregut en mi i per a qui a compartit camins de alegria o tristor. Sempre que plogui.....es pot estimar de tantes formes....amb una mirada, un bes o perquè no?..oferint aixoplug quan l'aigua cau del cel i t'ompla els ulls impedint veure la realitat.



Tuviste mi corazon
Yo y tu siempre tendremos una union
Hablaran sobre ello en la revista
Pero tu siempre seras primero en mi lista
Cariño porque en la oscuridad
No puedes ver mucha lucidad
Y es alli donde te necesitare
Contigo siempre compartire
Porque...

Cuando el sol brilla, brillamos los dos
Te dije que estare alli para vos
Te dije que siempre sere tu amigo
Sal del armario y dimelo
Ahora que esta lloviendo mas que nunca
Tienes que saber que me tendras siempre
Puedes estar debajo de mi paraguas
Puedes estar debajo de mi paraguas (aguas aguas as as as)
Debajo de mi paraguas (aguas aguas as as as)
Debajo de mi paraguas (aguas aguas as as as)
Debajo de mi paraguas (aguas aguas as as as)

Porque todo
Lo que nos a venido
Tu parte de mi cuerpo
Aqui para el infinito
Cuando la guerra nos separo
Cuando el mundo como una carta nos jugo
Y si la presion es muy fuerte
Juntos lograremos cuidarte
Porque...

Cuando el sol brilla, brillamos los dos
Te dije que estare alli para vos
Te dije que siempre sere tu amigo
Sal del armario y dimelo
Ahora que esta lloviendo mas que nunca
Tienes que saber que me tendras siempre
Puedes estar debajo de mi paraguas
Puedes estar debajo de mi paraguas (aguas aguas as as as)
Debajo de mi paraguas (aguas aguas as as as)
Debajo de mi paraguas (aguas aguas as as as)
Debajo de mi paraguas (aguas aguas as as as)

Puedes correr hacia mis manos
No pasa nada no te alarmes (ven hacia mi)
(No hay distancia entre nuestro amor)
Ven aqui y deja que llueva
Estare aqui hasta que no te duela
Porque...

Cuando el sol brilla, brillamos los dos
Te dije que estare alli para vos
Te dije que siempre sere tu amigo
Sal del armario y dimelo
Ahora que esta lloviendo mas que nunca
Tienes que saber que me tendras siempre
Puedes estar debajo de mi paraguas
Puedes estar debajo de mi paraguas (aguas aguas as as as)
Debajo de mi paraguas (aguas aguas as as as)
Debajo de mi paraguas (aguas aguas as as as)
Debajo de mi paraguas (aguas aguas as as as)

Llueve, llueve
Oh cariño llueve
Cariño ven hacia mi
Ven a mi
Llueve, llueve
Oh cariño llueve
Siempre puedes venir a mi

Rihanna (Umbrella)

Un somni

Camí, sorra, sol,
frescor, lluna,
seràs estel?

Recullo sorra humida.
Les gotes que et cauen a tu.
seràs aigua?

Veig ombres al fons
Fugint a l'horitzó.
Seràs vent?

Arriba la freda alba,
el Sol a l'horitzó,
jo sol amb la meva ombra.

Foscor contra foscor,
pell sense pell.
Hauràs fugit?

Vas ser un miratge?
No, un somni de tardor.
Y el Sol torna a escalfar.

Amor particular

Oli d'Antoine de Villiers



Lluís Llach - Amor Particular





Com t’ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t’ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m’has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t’amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que
jo... que jooooo ..... oooo-ooooo

Que passaran els anys,
i vindrà l’adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.

T’estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T’estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa;
t’estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...
jo... que jooooo ..... oooo-ooooo
T'estimo

Curs de TAI TXI al Temple Tibetà

CURS de TAI TXI
amb Pedro Valencia
En el Temple Budiste de Panillo
DAG SHANG KAGYÜ



Dates:
Del 30 de novembre al 2 de desembre

Curs sobre:
"Enseñanzas y práctica de la meditación de Sangye Menla, Buda de la medicina. Sangye Menla, el Buda de cuerpo de Lapislázuli, representa el poder curativo de los Budas y Bodhisattvas sobre las dolencias físicas y espirituales".

Vull somiar el demà

Posa't la música primer.

No em vull negar
a cap demà
per una almoina
de llum del passat.

Crec en qui creu en mi
i en la promesa d´un temps
tan lluminós com els colors
que dibuixen l´arc que em tensa
tant el temps com l´esperança.

No vull cantar i fugir
sóc el que sóc, i la por
mai no em farà
recular un pas
perquè amb les mans em vaig fent el destí.

L´arbre de meu desig
creix allunyat dels horrors
i estimo tant
el seu fullam
que la seva ombra m´acull dia i nit.

Cap vell encís
no m´és precís
per fer que vibrin
els llavis i els dits.

Vull compartir el recer
dels anys que tinc davant meu
amb gent de pau
vora del mar
perquè em gronxi tots els somnis
i em mantingui sempre el cor viu.

Cap vent no estimaré
com el gran vent que m´empeny
ver l´horitzó
ple de claror
que jo mateix amb esforç traçaré.

Pobres atribolats
plens de desfici i d´"estrés"
on anireu quan arribeu
al trist enlloc que entre tots heu creat.

Canto i cantant
vaig caminant
que amb la cançó
sempre miro endavant.

Vull somiar
el meu demà
ple de la força
i el goig d´estimar.

(Lletra: Miquel Martí i Pol)

DEVA PREMAL

Darrerament tinc més curiositat per coses que no havia ni tan sols intuït en els 60 anys que he estrenat fa poc damunt la terra. Escolto, llegeixo, veig...i fins i tot en visc algunes que no solament fan pensar, sinó que et remouen els fonaments, les arrels del principis que tenia fins ara.

Per exemple, la frase següent, es maca, està ben escrita...si, si, però quin concepte!

Para oír lo que no tiene palabras tendrás que abandonar las palabras, porque sólo lo similar puede oír a lo similar, sólo lo similar puede relacionarse con lo similar. Cuando te sientes junto a una flor, no seas una persona, sé una flor. Cuando te sientes junto a un árbol, no seas una persona, sé un árbol. Cuando te bañes en el río, no seas un hombre, sé el río. Entonces recibes miles de señales. Y no se trata de comunicación; es una comunión. La naturaleza habla y habla en miles de lenguas, pero en ningún lenguaje.

Aquesta "comunió" o comunicació total amb algo o algu a mi em passa amb certes persones, càntics o música d'algun tipus. Em costa molt ampliar el concepte a Arbres, flors, etc.
Ara, la música, crec, és una de les poques coses on es pot produir aquesta "comunió" entre qui canta i qui (Escolta?...no!) qui també canta.

A mi em passa molt amb la Deva Premal, a qui conec gràcies a una amiga que em va regalar 2 CD's. La seva veu dolça i càlida, com si fos l'aroma de una barreta d'inciens que t'omple per tot arreu, em fa cantar, si mira, ja veus.

De fet, podeu provar a veure si "connecteu".

El Mantra es diu: HARI OM SHIVA OM

La lletra només diu això:

HARI OM... SHIVA OM
SHIVA OM... HARI OM

El cor repeteix el mateix.

Proveu, és molt fàcil...bé, t'ha d'agradar aquesta cançó, però...