divendres, 31 d’agost del 2007

Música i Felicitat


"This glancing life is like a morning star
A setting sun, or rolling waves at sea
A gentle breez or lightning in a storm
A dancing dream of all eternity"
Lorena McKennit.

(foto: David Guerrero)


Relaxa't escoltant música, et farà bé. I mentre escoltes, llegeix el que n'opina en Eduard Punset sobre els efectes positius de la musica.




Uns fragments de "El viatge a la Felicitat" de Eduard Punset:

"Las investigaciones más recientes han revelado que la música, al actuar sobre el sistema nervioso central, aumenta los niveles de endorfinas, los opiácios propios del cerebro, así como los de otros neurotransmisores, como la dopamina, la acetilcolina y la oxitocina.De las endorfinas se ha descubierto que dan motivación y energía ante la vida, que producen alegría y optimismo, que disminuyen el dolor, que contribuyen a la sensación de bienestar y que estimulan los sentimientos de gratitud y satisfacción existencial.
...-También es un medio para distraerse del dolor y aliviar la ansiedad-...
En el Centro de Investigaciones de la Adicción de Standford, el farmacólogo Avram Golstein comprobó que la mitad de las personas estudiadas experimentaban euforia al escuchar música. Las substancias químicas sanadoras generadas por la alegría y la riqueza emocional de la música capacitan al cuerpo para producir sus propios anestésicos y mejorar la actividad inmunitaria.
En 2001 Anne J. Blood de la Univ. de MacGill de Montreal y R. J. Zatorre de la Univ. de Washington demostraron mediante tomografía por emisión de positrones (PET), que las respuestas placenteras a la música estan correlacionadas con la actividad de las regiones del cerebro implicadas en los mecanismos de recompensa y emoción. Entre éstas se encuentra la amígdala, el cortex prefrontal, el cortex orbitofrontal y otras estructuras que también se activan frente a otros estímulos inductores de euforia como la comida, el sexo o las drogas.
....La capacidad de la música de inducir un intenso placer, y la estimulación de sistemas de recompensa endógenos sugieren que, aunque la múscica no es estrictamente necesaria para la supervivencia de la especie humana, constituye un beneficio significativo para nuestro bienestar físico y mental." E. Punset.


Si vols veure a la Lorena McKennit en el concert que va fer a la Alhambra, però amb You Tube, o sigui, en vídeo, clica aqui: Caravanserai

dijous, 30 d’agost del 2007

Gos en Xinés



M'acabo d'assabentar que a més de Cabra (capricorn) sóc Gos a l'horòscop xinés.



Em deixar massa bé:

Nom xinès del Gos: Gou ( ) Direcció: Oest-Nord-est. Estació i mes: Tardor. Signe occidental: Lliura. Element fix: Metall. Famosos Gos: Voltaire, Elvis Presley, Sofia Loren, Cher, Golda Meir, Ava Gardner, Pierre Cardin, Sir Winston Churchill, Isaac Rabin, Brigitte Bardot...
El Gos, símbol de justícia, és el signe més agradable del Zodíac xinès. És humanitari, sincer, intel·ligent, directe, lleial, apassionat per la justícia i el joc net, animós, pràctic, intrèpid, realista, pessimista, atractiu física i sexualment. Gens materialista. Gran observador de mentalitat molt oberta. Els seus ideals i la seva moral són d’un nivell molt alt. S’entén bé amb tothom perquè no és massa exigent. A vegades protegeix els interessos dels altres millor que els seus. Generalment només s’enfada quan el molesten o l’ataquen en el seu propi territori. És un bon líder, la gent confia en ell per la seva discreció i el seu sentit del deure. Mai es troba sense recursos. Són influents, per la sensatesa dels seus consells a persones importants o en situació de prendre decisions. Té una gran capacitat per enfrontar-se a qualsevol esdeveniment de la vida. Una vegada a pres una decisió és difícil influir en ell. No és ambiciós de fama o autoritat. Està disposat a servir als demés. No és capaç d’enamorar-se bojament, sinó que desenvolupa un profund i afectuós afecte per les persones a les que estima. Són forts, poden aguantar molta tensió sense ensorrar-se. Professió: advocat, jutge, militar, mestre, metge, director d’industria, missioner. Inici


Ben mirat quasi és millor ser Gos que Cabra.
I, a més, resulta que enguany és l'any del Gos xinés...!!!

Vols saber què ets tu? clica aquí

dimecres, 29 d’agost del 2007

MASHALÁ






Música sota la Palmera pels Drets Humans son uns concerts organitzats per Amnistia Internacional al petit, però encantador, jardí de l'Ateneu Barcelonés.
Aquest cop ha escollit un grup de música Sefardí.
El 14 de Setembre a les 22.00 hores de la nit hi actua el grup Mashalá, que significa Felicitats en àrab, turc i jueu-espanyol.



Un bocí de Felicitat en forma de videos:

MASHALÁ!!!!

Per a qui sap parlar amb el silenci

Un encantador silenci de Neruda amb la veu de Paco Ibañez.




Me gustas cuando callas porque estás como ausente,
y me oyes desde lejos, y mi voz no te toca.
Parece que los ojos se te hubieran volado
y parece que un beso te cerrara la boca.

Como todas las cosas están llenas de mi alma
emerges de las cosas, llena del alma mía.
Mariposa de sueño, te pareces a mi alma,
y te pareces a la palabra melancolía.

Me gustas cuando callas y estás como distante.
Y estás como quejándote, mariposa en arrullo.
Y me oyes desde lejos, y mi voz no te alcanza :
déjame que me calle con el silencio tuyo.

Déjame que te hable también con tu silencio
claro como una lámpara, simple como un anillo.
Eres como la noche, callada y constelada.
Tu silencio es de estrella, tan lejano y sencillo.

Me gustas cuando callas porque estás como ausente.
Distante y dolorosa como si hubieras muerto.
Una palabra entonces, una sonrisa bastan.
Y estoy alegre, alegre de que no sea cierto.
Poema XV Pablo Neruda


Un comentarista anònim ha posat el link per la mateixa cançó, però en xinés:
http://www.youtube.com/watch?v=GWf_JAbZEus

dimarts, 28 d’agost del 2007

Groucho Marx versus Woody Allen



Perdonen que no me levante. (Epitafio en la tumba de Groucho)
Bebo para hacer interesantes a las demás personas.
Nunca entraría en un club que admitiera como socio a un tipo com yo.
Disculpen si les llamo caballeros, pero es que no los conozco muy bien.
Partiendo de la nada alcance las más altas cimas de la miseria
No piense mal de mí, señorita. Mi interés por usted es puramente sexual.
Paren este mundo que me bajo.
Darrera de un gran home sempre hi ha una gran dona i darrera la seva esposa.
Groucho Marx


Para tí soy ateo. Para Dios, soy la fiel oposición
Cuando escucho a Wagner durante más de media hora me entran unas ganas de invadir Polonia.
No creo en una vida posterior, pero por si acaso me he cambiado de ropa interior
Mi cerebro es mi segundo órgano favorito.
Hoy soy una estrella. ¿Qué seré mañana? ¿Un agujero negro?.
Mi forma de bromear es decir la verdad. Es la broma más divertida.
Woody Allen

dissabte, 25 d’agost del 2007

MANTRES



Posa’t un mantra per seguir llegint:



Sempre hi ha hagut portes que no he traspassat. He tret el nas per moltes, però no sempre les he obert del tot i he entrat. Fa a prop d’un any , en vaig obrir una i hi vaig entrar. Era la porta del Chi Kung. Vaig descobrir que dins hi havia tot un mon i moltes mes portes: Tai Chi, Ioga, Budisme, Càntics , Mantres o no, i moltes coses més, però moltes.
Totes aquestes portes et van obrin pas cap el teu interior, totes et porten cap a l’harmonia amb tu mateix, amb el teu entorn i amb el cosmos. Es com un viatge introspectiu, cap en dins de tu mateix. Sense deixar de posar els sentits al teu voltant.
Per fer aquest viatge cal dur amb tu unes quantes coses, no coses materials, no, coses com la meditació, la paciència, l’esforç, el tai chi, ioga, etc i , com no, la música.
Aquí es on , per a mi, entren els Mantres.

En Frodo i en Sam van necessitar Lembas de Lothlorien per fer el camí. Si vols fer un viatge encara més llarg que ells, si vols mirar dins teu i recórrer tot l’univers, també hauràs de dur al sarró alguns estris. Uns dels indispensables son els Mantres.
El Mantra és una paraula o un grup de paraules dites en Sànscrit (llengua sagrada de l’hinduisme i el budisme tàntric) que es van repetint un determinat nombre de vegades.
Pel seu so, ritme, significat, vibració, etc, poden produir un augment de la capacitat de concentració de la ment. La seva finalitat seria alliberar la ment del condicionament material i elevar la consciència a un pla superior o espiritual.
La paraula és un so, el so és vibració i la vibració és energia.


El Mantra OM és el so primigeni de l’univers, segons l’hinduisme, i principi de tots els Mantres.
Segons les lleis de la fonètica sànscrita, la vocal “o” es considera la resultant dels sons “a+u”. Així, OM = A U M , simbolitzen el cos, la parla i la ment.

El Mantra més conegut és Om Mani Padme Hum, els tibetans ho pronuncien "Om Mani Pedme Hung", que significa "la joia del loto que resideix dins de cada un.
“Mani” significa joia i simbolitza els factors del mètode: l’intenció altruista d’il·luminar-se, la compassió i l’amor. “Padme” simbolitza la saviesa. "Mani Padme” representa la joia del loto, la saviesa essencial que ho ajunta tot. “Hum” representa la realitat sense límits encarnada dins dels límits del ser individual. Així Hum uneix lo individual amb l’universal.

Així, les sis síl•labes, Om Mani Padme Hum, signifiquen que a partir de la pràctica de un camí, que es la unió indivisible del mètode y la saviesa, pots transformar el teu cos, la teva parla i la teva ment impures en el cos, la parla i la ment pures. Tots tenim dins nostre la llavor de la puresa, en el sentit d’harmonia, amor, etc, “la essència de aquells que han anat” (Tathaghatagarbha),
Es conegut com el Mantra de La Compassió, encara que els xinesos no ho entenen com a Llàstima, sinó com a Joia, Amor.

Diuen que cada una de les sis síl•labes que composen el mantra, OM MA NI PAD MÉ HUM, té una virtut específica i poderosa per a provocar la transformació en diferents aspectes del nostre ser. Les sis síl•labes purifiquen completament les sis emocions negatives, que son manifestació de la ignorància i que ens fan obrar de forma negativa amb el cos, la parla i la ment, creant així els sofriments que en ell experimentem. Per mediació del mantra, l’orgull, la gelosia , el desig , l’ignorància, la cobdícia i la ira es transformen en la seva veritable naturalesa, les savieses de les sis famílies de budes que es manifesten en la ment il•luminada.

De moment me’l posaré a la butxaca perquè m’acompanyi.

divendres, 24 d’agost del 2007

A Sharbat Gula, a tu.



Els llavis closos, la mirada penetrant, misteriosa, plena de por i força.
Serena i llunyana, absent de tu mateixa, els teus ulls es clavaven dins del més profund de qui et veia.
Els teus ulls verds van donar la volta al món
Hagués volgut que aquell instant perdurés tota l’eternitat, el volia atrapar, conservar-lo per sempre, però...tan sols estava reflectit a una foto.
I cada cop que la miro, veig la llum de la teva mirada dins meu.

Al 1984 el fotògraf Steve Mccurry va immortalitzar aquesta noia afgana a un camp de refugiats al Pakistan. Ara s'ha conegut el seu nom: Sharbat Gula. Publicada a National Geografic, la foto va obtenir molt premis i va recórrer tot el planeta. Disset anys més tard ell va intentar trobar-la. Quan va defallir , un company seu va seguir i la va trobar.
Els seus ulls ja no els podria veure ningú mai més, eren sota un burca.


El seu marit i germans , van “permetre” que la tornessin a fotografiar.
Compareu la mirada. Encara conservava una espurna del que va ser, però l’esperança i la força havien fugit.



Desitjaria que aquella mirada no s’adormis mai....
Potser a l'alba vencera!

dimarts, 21 d’agost del 2007

Camins



Deixa't anar i comença a caminar, el camí s'anirà obrin als teus peus. Ja ho deia en A. Machado: "Caminante no hay camino, se hace camino al andar". Mai és massa tard per trencar els límits, aquests límits que t'imposes tu mateix, i començar el viatge.

Com diu en Gerard Quintana:



Camins, que ara s’esvaeixen
Camins, que hem de fer sols
Camins, vora les estrelles,
Camins, ara no hi són

Van deixar-ho tot, el cor ences pel mon
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes
Ara son dos fills del sol en aquest desert

Mai no es massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins, ja son nous.

No es senzill saber cap on has de marxar
Pren la direccio del teu cor
Mai no es massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor

Camins, que ara s’esvaeixen
Camins, que es fa fer sol
Camins, vora les estrelles,
Camins, que ja son nous