S’hi reflexa una llum.
Ha nascut un estel
L'Any Nou brilla en el cel.
ens ajudi a començar el nou cicle
amb una vibració més positiva!!
El desert es gran i les petjades que vas deixant les esborra el vent a l'instant següent. “El bon caminant no deixa petjades” (Lao-tsé) . Els camins a la sorra és un viatge interior que he de fer sol. La felicitat no la trobaré al final del viatge, la felicitat és el camí. Per això espero que sigui llarg i com diu la dita: "Un viatge de milers de kilòmetres comença amb el primer pas"
道
Doncs bé, una amiga , MyT en el seu bloc Espurnes de Somnis fa uns dies recomanava anar-hi. I tenia tota la raó.
Té alguns punts d’interès. Ella en destaca l’importància del nostre temple, el nostre cos.
També l’aspecte didàctic de cara a l’estudi del jovent té interès. No es tracta de veure figures de plàstic, no, son cadàvers, conservats amb polímers. Esta dirigida a tot tipus de públic i té un objectiu científic i educatiu, que és que les persones coneguin de prop l'anatomia, fisiologia i química humanes.
Impacta?..doncs una mica, segons si estàs familiaritzat o no amb la anatomia real en estat pur.
La conservació s’anomena Plastinació:
Procediment tècnic modern de preservació de material biològic, creat per l'artista i científic Gunther von Hagens el 1977, que consisteix a extreure els líquids corporals com l'aigua i els lípids per mitjà de solvents com a acetona freda i tèbia per a després substituir-los per resines elàstiques de silicona i rígids d'epóxicas.
L'exposició, a més, intenta mostrar també alguns efectes de determinades malalties o afeccions. Per exemple, podem veure el fetge d'un malalt de cirrosi o un pulmó sota els efectes del tabac, totalment ennegrit i sabent que no es una figura pintada, sinó un pulmó de un fumador
Si voleu podeu veure un video de la web de Bodies:
La mostra té lloc a les Drassanes Reials de Barcelona i durarà fins el 13 de Gener del 2008.
En paraules de MyT... Si podeu, no us ho perdeu!
Dicha de la meditación
Lánguidamente, en brazos de la brisa
Llegan los aromas de casia y pino.
El frío esplendor de laguna
Baña el pórtico del templo.
En la falda de la quietud,
Sentado está el ermitaño
Que a mundos lejanos vuela.
Para él, todo sonido es silencio
Y no hay nada más en absoluto…
Sólo un frescor que todo lo penetra.
El elixir sagrado.
El elixir sagrado
es suyo para siempre!
Su mente tranquila
centellea como un espejo escondido
dispersando las figuras fantasmales
del mundo de polvo.
Su cuerpo, liberado de ataduras,
descansa como una nube flotante.