dissabte, 27 d’octubre del 2007
Poesies Orientals
L’aigua que ha passat
L’aigua que encara ha de venir
Ara i sempre flueix.
Passat i futur
Es superposen i es completen
Res en absolut s’amaga
Des de temps immemorials, tot és clar com la llum del dia
No existeix cap lloc on resideixin els pensaments
Es com cercar les petjades del ocells en el cel
La meva teulada i la meva casa s’han cremat
Ja res m’amaga la lluna que brilla
Les fulles cauen damunt el camí del bosc
Recull de poesies budistes, taoistes i poetes clàsics orientals ( en va recopilar més de 10.000 ) de Toyo Eicho (S. XV) fet per a estudiants de Zen
-----------------------------------------------------------------------------
Una flor caiguda
Tornant a la branca?
Era una papallona
Arakida Moritake (S.XV)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Son hermosas las poesías. Y la de la mariposa, muy delicada.
Es cierto que todo está claro, que quizá seamos nosotros los que no sabemos verlo, o complicamos lo que es simple y sencillo.
La imagen de la mariposa es bellísima
Un beso, Tarek.
Tu si que miras con buenos ojos lo que yo hago.
La de la mariposa, de puro sencillo y simple, resulta bonita, quizas si que nosotros lo complicamos todo.
un beso, sak
Publica un comentari a l'entrada