EM DECLARO VENÇUT
Em declaro vençut. Els anys que em resten
els malviuré en somort. Cada matí
esfullaré una rosa - la mateixa -
I amb tinta evanescent escriuré un vers
decadent i enyorós a cada pètal.
Us llego la meva ombra en tesyament:
és el que tinc més perdurable i sòlid,
i els quatre pams de món sense neguit
que invento cada dia amb la mirada.
quan em mori, caveu un clot profund
i enterreu-m'hi dempeus, cara a migdia,
que el sol, quan surt, m'encengui el fons dels ulls.
Així la gent que em vegi exclamarà:
- Mireu, un mort amb la mirada viva.
Miquel Martí i Pol (amb vidres a al sang)
2 comentaris:
Hoy no me funciona el traductor, pero imagino que mañana sí, y lo podré leer bien.
Me gusta la musíca...
Escribir versos en los pétalos de una rosa...Difícil por lo delicado.
Me gustó el final: Un muerto con la mirada viva.
Un beso.
Si, se supone que su muerte fue llegando dia a dia y se la veia cerca....de ahí que la frase final sea como.....muy viva.
Un beso
Publica un comentari a l'entrada