Posa't la música primer.
No em vull negar
a cap demà
per una almoina
de llum del passat.
Crec en qui creu en mi
i en la promesa d´un temps
tan lluminós com els colors
que dibuixen l´arc que em tensa
tant el temps com l´esperança.
No vull cantar i fugir
sóc el que sóc, i la por
mai no em farà
recular un pas
perquè amb les mans em vaig fent el destí.
L´arbre de meu desig
creix allunyat dels horrors
i estimo tant
el seu fullam
que la seva ombra m´acull dia i nit.
Cap vell encís
no m´és precís
per fer que vibrin
els llavis i els dits.
Vull compartir el recer
dels anys que tinc davant meu
amb gent de pau
vora del mar
perquè em gronxi tots els somnis
i em mantingui sempre el cor viu.
Cap vent no estimaré
com el gran vent que m´empeny
ver l´horitzó
ple de claror
que jo mateix amb esforç traçaré.
Pobres atribolats
plens de desfici i d´"estrés"
on anireu quan arribeu
al trist enlloc que entre tots heu creat.
Canto i cantant
vaig caminant
que amb la cançó
sempre miro endavant.
Vull somiar
el meu demà
ple de la força
i el goig d´estimar.
(Lletra: Miquel Martí i Pol)
4 comentaris:
Aunque sabes que yo no entiendo mucho, me paso a saludarte, y m encanta quedarme un ratito con tu música. Es preciosa.
Un beso.
És tan agradable en bon dematí entrar al teu blog, escoltar la música meravellosa que hi tens i trobar-se amb un fabulós poema de Miquel Martí Pol!
Hola Sak- Que una persona que lleva tanta poesia dentro se sienta a gusto aquí, es como un regalo para mi.
Un beso
Hola Joana, es la bona gent com tu a qui m'agrada tenir aprop i si el meu bloc t'omple de llum una estona...ja em sento feliç.
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada