Qui no té el seu jardí secret,
on guarda tot el que és més intim?
Qui no guarda records ,
llàgrimes, alegries o pecats?
Qui no amaga el seu goig o la seva tristor?
Qui no amaga els seus somnis trencats?
Qui no guarda a un racó
l'amor perdut en el temps?
Qui no guarda a un racó
la por a la solitud no volguda?
Qui no té secrets inconfessables
Qui no escolta en silenci
la cançó del seu jardí Secret?
7 comentaris:
Nadie se libra de ello.
Nadie pasó por la vida sin amar, sin atesorar esos recuerdos...
Preciosa música.
Un beso, Tarek
Saps què m'hi sent d'identificada!
Els records poter és lúnic que és ben nostre i tenim tot el dret a la nostra intimitat en forma de secret.
Has trobat la manera exacta d'expressr-ho.
M'ha agradat moooolt
Tots hi guardem de secrtets.
Sort de tu que al menys els tens guardats en un jardí..els meus hi són a un capsa de sabates.
Hola Sakkarah,
Me alegra que compartamos la música y creo que hay mucha..cada dia encuentro cosas que no conocia.....en fin, acabaré poniendo solo música ;-)
Un beso
Joana, jo també pens que sempre tenim un racó amagat. A voltes n'expliques un de secret a un amic o potser un altre a una altre persona, però... sempre queda com el sucre al cul de la tassa de cafè, sempre resta qualque cosa.
un petó
Capsa de sabates?...Per favor!!
Recorda-m'ho el teu proper aniversari i et regalo al menys un test amb un gerani.
De res
Una abraçada
Publica un comentari a l'entrada