Dins el bosc hi ha boira,
L’ombra dels seus ulls
s’endevina entre les branques.
El matí s’aixeca.
La boira va deixant pas a la llum
Poc a poc, sense presa.
Van quedant al descobert
la rosada que brilla damunt les fulles
i l’altre cara de la lluna.
És allà, ella m’esperava darrera el fum.
S’obriran les flors.
I el vent en durà el seu perfum.
Com cada matí, la vida s’obrirà pas entre l’aire dens.
Però, tornarà l’encís de la nit fosca i dolça.
I tornarà la boira i els seus ulls infinits.
A l’alba el sol tornarà il•luminar el meu rostre
I tornaré a sentir el seu perfum infinit.
El foc em cremarà per dins
Sense saber quina calma escollir,
La llum o l’ombra.
Amb ella i sense ella, sempre i per sempre.
7 comentaris:
Precioso despertar del día.
Todo con su aroma, con su amor y su recuerdo...
Muy bello, y la imagen también.
Un beso, Tarek
De hecho solo pretendia plantear el dilema entre dos distintos.....la luz y la sombra ....El resto segun imaginacion de cada uno
un beso
És des de l'ombra, que la llum se'ns fa més majestuosa. Des de la llum d'on sol encegador, com s'agraeix poder resguardar-se una estona al bressol de l'ombra,..
Dins nostre mateix, tenim punts de llum i punts d'obra que cal reconèixer i integrar per fer que el nostre ésser interior es manifesti amb plenitud.
Molt bonic, Tarek :-)
*ombra
Gràcies MyT, de fet el que tu dius és una forma de veure-ho casi perfecte, jo només veia el problema de conjuntar les dues coses. Tens raó , l'una enforteix l'altre, l'una no seria res sense l'altre. Molt bo!
Petons
tens raó myt, l`un es complement essencial d'altre
tarek, estimat amic, continua escrivint per nosaltres:-) tres petons
Segundavida, estimada amiga, gràcies.
4 petons
Publica un comentari a l'entrada