...........................................Símbol del Yin i el YangMúsica aconseguida gràcias a MyT.
El primer cop que vaig veure a un telenotícies un grupet de gent al carrer fent una mena de dansa i van dir que era Tai Txí i que a
Però el Tai Txí, es molt més que una simple dansa, es tot un conjunt de tècniques encaminades a la millora personal en tots els sentits.I és fins i tot un art marcial cosa que gairebé tothom ignora.
Es podria dir que la seva finalitat és aconseguir l'harmonia amb tu mateix amb el teu entorn i amb tot el cosmos.
El Tai Txí té tres fonaments:
En primer lloc sintetitza varies formes o esquemes de lluita de les arts marcials de la dinastia ming, en especial sembla relacionat amb les 32 formes de la Boxa Llarga.
En segon lloc, integra la gimnàstica Taoista i el seu sistema de respiració, meditació, etc., y la teoria del Canals y Col•laterals de la medecina tradicional xinesa.
Metges xinesos tradicionals han trobat que la pràctica del Taiji a llarg termini té efectes favorables sobre la promoció del control i l'equilibri, flexibilitat i salut cardiovascular i redueix el risc d'infarts en ancians. En el comunicat dels estudis també es comenta que es redueix el dolor, l'estrès i l'ansietat, etc.
En tercer lloc, formula el seus principis de lluita en clau del Yin i el Yang, el Llibre del Camvis o Yi Jing (llibre oràcul de uns 2400 anys abans de JC).
Hi ha conceptes del Taoisme que el Tai Txí comparteix amb d’altres arts marcials interns (neijia):
• Vèncer el moviment amb la quietud (Yi Jing Zhi Dong) 以靜制動
• Vèncer a la duresa amb la suavitat (Yi Rou Ke Gang) 以柔克剛
• Vèncer lo ràpid amb lo lent
Veiem, com a exemple, els estris de la vessant marcial del Tai Txí Chuan, doncs a la gent movent-se als parcs, ja els hem vist tots.
Un bastó, és una eina o una arma, de fusta (castanyer, noguer, cirerer, caqui, boix, banús...) de canya (bambú...) o d'altres materials generalment lleugers (alumini, grafit) principalment usat per caminar en llocs difícils, útil per menar el bestiar, etc. Amb aquest útil, determinats pobles, han desenvolupat tècniques de combat molt elaborades, atès que és un element que no crida l'atenció, és fàcil de fabricar i no crea enveges ni sospites al poderós.
L'espasa
El ventall o Vano de Ferro i Seda. Pes: 400 gr. Alt: 35 cm ample: 64 cm
També n'hi ha d'altres com la perxa, el sabre, etc.
Bé, com es pot veure, el Tai Txi no son solament uns iaios amb artrosi fent fisioteràpia o practiques de psicomotricitat, és alguna cosa més, és un art marcial intern que pretén millorar la teva harmonia amb tu, el teu entorn i amb el cosmos. Tan si és Chi Kung, Tai Txí o Tai Txí Chuan. No importa a quin nivell t'involucris. Es pot ser un gran guerrer amb l’espasa com l’Aragorn davant la lluita de la llum contra la foscor. O a vegades és suficient ser Frodo fent Chi Kung.
Afegeixo un comentari de MyT, que encara que està fet tal com raja, conté molts conceptes dignes de ser llegits:
"Fins i tot una vegada en un restaurant xinès, amb un cambrer em va passar el mateix que a tu: "Ah aquello que hacen los viejos en los parques.."
Moltes vegades també hi ha la polèmica de dir que el Tai txí no és un esport. Jo els hi dic: "vine a una classe i a veure què dius després".
Quan va néixer el Tai txí, la majoria de mestres eren guardians de caravanes i guardians.
Era un art marcial, pur i dur i va ser molt més tard que la Medecina Xinesa, a l'analitzar molts casos de practicants malalts i dèbils i veure com canviava el seu estat de salut després d'un temps de treball amb la disciplina, el van adoptar a una de les teràpies que utilitza apart de l'acupuntura, la moxibustió, etc per prevenir el desequilibri i la malaltia.
Hi ha molts estils de Tai txí, uns més suaus i altres més forts, però en tots es treballa el cos de cap a peus i a més, s'actua de forma molt positiva sobre la ment.
Cada un d'aquests moviments a la vista tan suaus, són moviments d'atac o defensa davant un contrincant imaginari. "De la màxima relaxació neix la màxima fortalesa".
Les armes són un treball molt interessant per entendre la totalitat de la disciplina quan es practica. Val la pena veure-ho, doncs visualment és molt impactant.
Diuen que si practiques Tai txí adquireixes la flexibilitat d'un nen, la força d'un llenyataire i la claretat i pau mental d'un savi." MyT
6 comentaris:
Ei Tarek, gràcies per la part que em toca! Molt bo el post! ;-)
Fins i tot una vegada en un restaurant xinès, amb un cambrer em va passar el mateix que a tu: "Ah aquello que hacen los viejos en los parques.."
Moltes vegades també hi ha la polèmica de dir que el Tai txí no és un esport. Jo els hi dic: "vine a una classe i a veure què dius després".
Quan va néixer el Tai txí, la majoria de mestres eren guardians de caravanes i guardians.
Era un art marcial, pur i dur i va ser molt més tard que la Medecina Xinesa, a l'analitzar molts casos de practicants malalts i dèbils i veure com canviava el seu estat de salut després d'un temps de treball amb la disciplina, el van adoptar a una de les teràpies que utilitza apart de l'acupuntura, la moxibustió, etc per prevenir el desequilibri i la malaltia.
Hi ha molts estils de Tai txí, uns més suaus i altres més forts, però en tots es treballa el cos de cap a peus i a més, s'actua de forma molt positiva sobre la ment.
Cada un d'aquests moviments a la vista tan suaus, són moviments d'atac o defensa davant un contrincant imaginari. "De la màxima relaxació neix la màxima fortalesa".
Les armes són un treball molt interessant per entendre la totalitat de la disciplina quan es practica. Val la pena veure-ho, doncs visualment és molt impactant.
Diuen que si practiques Tai txí adquireixes la flexibilitat d'un nen, la força d'un llenyataire i la claretat i pau mental d'un savi.
Aisss que m'enrotllo!! Paro ja que se m'escapen els dits
Una abraçada
No pienso yo que sea de personas mayores...Le pasa igual al yoga, que lo consideran así, pero no.
Creo que me gustaría, al igual que me encanta hacer yoga.
Los 3 principios del Taoísmo me parece que son para tenerlos en cuenta, sobre todo el segundo: Vencer la dureza con la suavidad.
Un beso.
Si, MyT, qui millor que tu per a parlar en aquest post? El Tai Txí, a qui estimes casi més que a tu mateixa. Sempre son positives les teves aclaracions, pliiisss, no ho deixis.
I , si , he posat la part de l'art marcial amb alguna foto expressament perquè sinó la gent no es creu que ho es de debò.
Una abraçada
Si Sak, si te gusta es precioso, te puedes dejar ir (fluir), aunque has de practicar mucho, requiere mucha paciencia, voluntad, disciplina....però, cuando vas haciendo movimientos seguidos...es como si..., mira, no encuentro ninguna palabra que lo exprese del todo. Fantàstico, quizás..no, más.
Bueno, lo dejamos en....
un beso
Bon dia! porto molt poquet en el món dels blogs, i passo molt de temps "xafardejant" i buscant blogs que m'agradin. No sé ni com he arribat fins aquest, però m'ha agradat molt.
Fa anys, un metge coreà i mestre de taekwondo em va recomanar que practiqués un art marcial i em va parlar del Tai Chi. I fa només uns dies un senyor que porta més de 30 anys practicant Tai Chi i Kung Fu, tb me'l va recomanar com a art marcial. O sigui que sí, ho és.
Encara no ho he practicat mai, però m'ho plantejo.
Em sembla molt interessant aquest blog.
Hola labruixoleta,
Mira, jo vaig fer TaeKwondo uns anys , vaig arribar a cinturó marró, i ho vaig haver de deixar per una tendinitis dels abductors de la cama dreta, si, allò que fa que t'obris de cames. I he dir-te que em feia feliç. Però també he de dir-te que el Tai Txi, també té l'aplicació marcial, però es un art no nomes marcial, es un art integral , es tot el teu cos i la teva ment qui ha de treballar, es un concepte de treballar la teva energia interior i aplicar-la a tot, fins i tot a la part marcial. Es com "Total"...en fi si vols , ens podem estendre més però, que sàpigues que havia fet Tae Kwondo i ara no canviaria el Tai Txí per res del món.
Un abraçada
Publica un comentari a l'entrada