Deixa't anar i comença a caminar, el camí s'anirà obrin als teus peus. Ja ho deia en A. Machado: "Caminante no hay camino, se hace camino al andar". Mai és massa tard per trencar els límits, aquests límits que t'imposes tu mateix, i començar el viatge.
Com diu en Gerard Quintana:
Camins, que ara s’esvaeixen Camins, que hem de fer sols Camins, vora les estrelles, Camins, ara no hi són Van deixar-ho tot, el cor ences pel mon Per les parets de la mort sobre la pell Eren dos ocells de foc sembrant tempestes Ara son dos fills del sol en aquest desert Mai no es massa tard per tornar a començar Per sortir a buscar el teu tresor Camins, somnis i promeses Camins, ja son nous. No es senzill saber cap on has de marxar Pren la direccio del teu cor Mai no es massa tard per tornar a començar Per sortir a buscar el teu tresor Camins, que ara s’esvaeixen Camins, que es fa fer sol Camins, vora les estrelles, Camins, que ja son nous | |
3 comentaris:
L'enhorabona per començar el teu camí... si em permets, de tant en tant, me agradarà llegir-te les petjades...
Sense persones com tu les petjades no tindrien sentit.
No vais massa lluny, que despres, sense petjades, no sabras tornar
Publica un comentari a l'entrada