No hi ha instrucció autoritària per donar ni cap ideal a seguir.
No hi ha cap camí en particular.
Tanmateix, busca el teu camí, el teu propi camí.
Tot camí que ha estat pres en préstec o dictat porta a la fi a un
atzucac.
Però el teu propi camí no és cap altra cosa que la teva presència en la
vida.
Claudio Naranjo
El camí és únic per a cada un, ja que cada un té una casa (pautes fixes de pensament) que ha de fer caure per trobar el tresor que tanca.
Unes paraules de Rumi (maestro sufi):
"Destrueix la teva casa i amb el tresor ocult en ella podràs construir milers de cases.
El tresor és sota d'ella; no hi ha més remei, no dubtis de fer caure-la, No el demoris! "
Jordi Bolet
4 comentaris:
Me han encantado los pensamientos...Sólo se debe seguir el propio camino. No debemos dejarnos guiar por otras sendas que no sean las que nosotros mismos hagamos al caminar.
Un beso.
SAk.- Y también creo que has de romper los moldes antiguos, los que nos han inculcado durante tantos años. Sino podemos caer en la misma senda que nos ha traido hasta el presente y encontrarnos en el mismo lugar que al iniciar el camino.
Un abrazo
Molt bonic Tarek,
i m'atreviria a afegir un pàrraf de'n benedetti per aquells instants de desànim, quan trobem moltes pedres en el camí o fa molta, molta pujada...
"No te rindas, que la vida es eso
continuar el viaje
perseguir tus sueños
destrabar el tiempo.
Correr los escombros
destapar el cielo."
Una abraçada d'una companya d'aquest camí per la Vida :-)
MyT.-
Quin plaer saber que fas el camí amb algú que, quan caiguis de genolls a terra per l'esforç del camí, et donarà la mà i t'ajudarà a seguir.
Gràcies companya de camí. :-)
Una abraçada immensa
Publica un comentari a l'entrada