dimecres, 21 de novembre del 2007

Només el temps



Qui sap cap a on em porta el camí?
El meu camí.
Qui sap on es la veritat?
La meva veritat.
Qui sap on s'amaga l’amor?
El meu amor.
Qui saps com ets tu mateix?
Qui sóc.
Qui sap quan caurà la fulla a la tardor?
La darrera fulla.
Qui sap quan la pluja et rentara el ulls?
A la llum de l'alba.
Qui sap on s'acaba el camí?
On rau la felicitat.
Qui sap...?
Potser, només ho sap el temps
com diu la Enya a la seva canço:




ONLY TIME

Qui pot dir cap a on va la carretera,
On flueix el dia?
Només el temps...

I qui pot dir si el teu amor augmenta,
com tria el teu cor ?
Només el temps...

Qui pot dir per què el seu cor sospira,
com vola el teu amor?
Només el temps...

I qui pot dir per què el seu cor crida,
quan mor el seu amor?
Només el temps...

Qui pot dir quan les carreteres es troben,
que l'amor podria ser,
al teu cor.

I qui pot dir quan dorm el dia,
si la nit es queda tot el teu cor?
La nit es queda tot el teu cor...

Qui pot dir cap a on va la carretera,
On flueix el dia?
Només el temps...

I qui pot dir si el teu amor augmenta,
Com tria el teu cor ?
Només el temps...


Qui sap?
Només el temps...

Qui sap?
Només el temps...

6 comentaris:

Anònim ha dit...

El tiempo...

¿Todo llega con el tiempo? Yo creo que si, que lo que está de llegar, llega.

Un beso.

Anònim ha dit...

Y si con el tiempo llega, ahí esta la respuesta.

Otro beso

Maite Fruitós ha dit...

Ai el Temps... Ell sap molt, certament, però d'alguna forma crec que ens hauríem d'alliberar una mica d'ell.

Alliberar-nos, ens alliberem de la necessitat psicològica del passat i del futur per trobar la nostra realització.

No podem deixar en mans del Temps la nostra Vida, l'hem de dominar nosaltres vivint al màxim l'Ara i l'Aquí.

El que va passar ens va donar unes experiències, unes creences que potser ja no ens serveixen. El temps futur pot imaginar-se com millor o pitjor que el present. Si l'imaginem millor, ens dóna esperances però no ens deixen centrar del tot en els instants presents; si l'imaginem pitjor, ens crea ansietat, amdúes coses són il.lusòries així que tinguem Total presència a la nostra Vida, que no ens marqui el Temps...


Una abraçada Ara i Aquí :-)

Anònim ha dit...

MyT.-
La veritat es que ets un pou de sorpreses. De fet, tens tota la raó. Jo volia dir que el temps ho dirà en el sentit de que demà sabràs segur que ha passat avui, però no cal, tens raó, el que vaig a fer ara ho he de decidir ara i no esperar demà a veure què....T'admiro de com tens d'interioritzada tota la forma d'entendre la vida del Tai Txí, Txi Kung ....

Una abraçada ara i aqui.

segundavida ha dit...

Estimat amic...el temps contant, contabilitzat és una de les maneres de veure el temps... però crec i vull creure que el temps de "Dau" no és pas el mateix temps nostre i per això no entenen que les repostas a les nostres quetions no ens venen el temps que coneixen, el contabiltzat...son temps diferents per sort:-).

Això o vull creure jo.

tres petons

Kamal ha dit...

Segundavida.- si son temps diferents; amb diferent percepcio:

una abraçada molt gran