divendres, 2 de novembre del 2007

Un esclat de llum





Partiré de bon mati.
Tot just s’esvaeixin les primeres ombres.
Aniré lluny.
Seré aire.
Amb les ales de llum.
Volaré sol.
Alguns s'aniran afegint.
Volarem junts seguint l’instin
Ens dura allà on volem ser
Al forat negre de l’instant infinit
Volant.
De on a voltes no es torna.
Anirem cap el Sol
Enlluernats de vida.
No ens importa
Silueta a l’horitzó contra el Sol
Cada cop més lluny.
Sense mirar enrere.
Sense pors
El Sol se’ns empassarà
No ens importa
Serem aire, flama i Sol,
Pedra màgica, potser?
Esdevindrem somni somiat,
Nuus de tota pols
Serem un esclat de llum
I per fi...
Serem!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Puc fer una gracieta?

Doncs àngel que vola cap al sol.. aviat serà àngel socarrimat!

Anònim ha dit...

No me funciona el traductor, y no la he entendido bien. Otro día la volveré a leer.

Vuela, muy alto, con tu amor.

En mi blog hay algo para ti.

Un beso.

Anònim ha dit...

Susanna, em vols socarrimar, pobre de mi!!!

Un brazo (sin a)

Anònim ha dit...

Sak, acabo de volver de....i casi da igual con quien vueles....mientras lo hagas....

Un beso
(ahora miro)