Damunt l’aigua
Suro
I soc gota.
Sota la foscor
Camino
I soc pedra.
En la llum
Somio
I desperto.
Amb un piano
Danso
I soc nota .
Al desert
Soc gra de sorra
I oasi .
Amb les ombres
Parlo
I soc veu.
Si bufa vent
Volo
I soc fulla.
I pols.
Nu ,
Davant meu ,
M’allunyo.
Com la nota,
Com la fulla,
Com el vent fresc del matí.
Per cantar sota la foscor
Per dansar damunt l'aigua
Per ser gota, pedra, sorra
o somni.
Suro
I soc gota.
Sota la foscor
Camino
I soc pedra.
En la llum
Somio
I desperto.
Amb un piano
Danso
I soc nota .
Al desert
Soc gra de sorra
I oasi .
Amb les ombres
Parlo
I soc veu.
Si bufa vent
Volo
I soc fulla.
I pols.
Nu ,
Davant meu ,
M’allunyo.
Com la nota,
Com la fulla,
Com el vent fresc del matí.
Per cantar sota la foscor
Per dansar damunt l'aigua
Per ser gota, pedra, sorra
o somni.
12 comentaris:
Moooolt bon poema!
Sobretot m'ha agradat el ritme del final de cada estrofa. Continua:-)
Gràcies joana,
No hi entenc un borrall , escric el que em surt dels dits, sense saber gairebé el que dic ni com ho dic. Si t'agrada ja ni ha més que suficient.
una abraçada
D'aquestes sensacions jo en diria fondre's i fluir amb l'essència de la Vida.
Preciós. Tarek!
Una abraçada d'essència a essència
Què bonic!!! (escric i borro, escric i borro... faig cas del proverbi àrab i com no estic segura de dir res que sigui més bonic que el silenci, callo)
Ho llegeixo i ho gaudeixo, en silenci
Si Myt, la sensació que tenia era justament aquesta que tu descrius.
I gràcies per dir que es preciós.
una abraçada còsmica
labruixoleta, no esborris, escriu només. Si jo fes sempre cas del proverbi no escriuria res. Segur que tu escrius millor que jo.
A més, no ho esborris, doncs no importa fer una frase malament... mira jo i no passa res.
una abraçada i un llapis
Todos merecemos que nuestros deseos se cumplan... espero que los tuyos se vean realizados con creces.
Un beso grandote, guapo.
Estimada conchi,
Un honor verte por aquí.
Pues mira, sabes? yo tambien deseo que los tuyos se cumplan con creces
, sobretodo aquellos que dejas entrever o ver directamente en tu blog. Bueno, todos... va!
un beso enorme.
La Myt no ho podia expressar millor, Tarek. L'escrit flueix i oneja tot ple d'imatges.
L'he associat amb el post anterior sobre la respiració, convida a un ritme pausat i constant.
Una abraçada,
Gràcies Martí pel teu comentari.
Quan escric alguna cosa no soc gaire conscient de si té ritme, si queda lent o no, res...és l'opinió de qui ho llegeix qui em dona una idea de el que pot semblar per els altres. A vegades, no es el mateix que per a mi, a vegades si.
Una abraçada ben forta!
Bella tu poesía. Al igual que todos, deseo que se haga realidad.
Un beso.
Gràcies, Sakki, espero compartirla contigo.
un beso
Publica un comentari a l'entrada