TAO I RESPIRACIÓ

Es pot viure dos mesos sense menjar, i dues setmanes sense aigua, però només es pot viure uns minuts sense aire. (Hung Yi-hsiang)

Segons els Taoistes la nutrició obtinguda amb l’aire de la respiració es encara més important per a la salut i la longevitat que la obtinguda amb aliments o beguda.
Això es basa en l’equilibri bioelèctric, en l’equilibri entre ions negatius i ions positius en l’entorn en que vivim i la seva influencia en nosaltres.

A Orient la respiració es considera una ciència. La Xina té el Txi Kung i la India té el Pranayama. Però a Occident ni tan sols hi ha un terme per a designar el control de la respiració
El Txi Kung utilitza tècniques respiratòries per a aconseguir un equilibri d’energies, del Yin i el Yang des de fa a prop de 5000 anys.

Ara bé, com hem de respirar?
La diferencia entre la respiració superficial normal i la respiració abdominal profunda ve donada per la funció del Diafragma, membrana muscular que separa la cavitat toràcica de la abdominal
Encara que molts metges segueixen considerant al diafragma un múscul poc important, de fet si observem el cos humà ens adonem de que el ésser humà esta dissenyat per a respirar amb el diafragma. La respiració pectoral, amb l’ajut de la musculatura intercostal no arriba ni a aconseguir una tercera part de aire insuflat als pulmons que si es fa una respiració amb el diafragma.
Si practiques una respiració abdominal, redueixes el nombre de inspiracions i expiracions per minut a menys de la meitat, augmentant el rendiment respiratori.



Respiració abdominal
La respiració abdominal comença per baix, no per dalt
Cal, primer insuflar aire a poc a poc cap a la part inferior dels pulmons , dilatant el diafragma vers l’abdomen. Així omplin la part inferior dels pulmons. Desprès, amb la musculatura intercostal obrim la caixa toràcica per a omplir la part del mig dels pulmons i desprès amb un petit esforç final, apugem les clavícules una mica per acabar d’omplir la part superior dels pulmons.
Amb practica pots anar augmentant la dilatació diafragmàtica uns 4 mil•límetres per any, el que suposa un augment de la capacitat pulmonar de entre 1000 i 1200 ml.

De cara a la vida quotidiana, els nervis, angoixes, ansietats, etc, produïdes es poden apaivagar fent inspiracions abdominals profundes i retenint l’aire uns segons i desprès espirant de forma lenta i sostinguda. L’ansietat disminuirà.

Cal respirar, si, però també cal respirar bé.

Bibliografia: El Tao de la Salud, el Sexo y la Larga Vida (Daniel Reid)