dilluns, 17 de setembre del 2007

Eduard Punset i Bebe DISSABTE A LES 19.45 h..


NOTA: COM QUE FAN FUTBOL, HAN CANVIAT EL PROGRAMA A DISSABTE 22 A LES 19.45 h. AL MATEIX CANAL 1 DE DIGITAL +




Hi ha un programa a Digital + (Canal 1) que es diu "De par en par" i que el Dijous 20 de setembre a les 22.00 h. emetrà un entrevista doble: Edurard Punset i Bebe, agafadets del braç.
Una estrella jove, una supernova, i un quàsar en període d'extinció com s'autodefineix ell mateix.

Ella, Bebe, és una jove i atractiva cantant i actriu, radical i que va fer el salt a la fama amb cançons com "Malo" de l'album "Pafuera Telarañas"

Una pincellada sobre Bebe.

I una canço....MALO.



Ara ha fet pelicules com "La educación de las hadas" (José Luis Cuerda) i "Caótica Ana" (Julio Medem).

frases de les seves cançons.
Hoy vas a descubrir que el mundo es solo para ti
que nadie puede hacerte daño, nadie puede hacerte daño
Hoy vas a comprender
que el miedo te puede romper con un solo portazo.
Hoy vas a hacer reir
porque tus ojos se han cansado de ser llanto, de ser llanto!
Hoy vas a conseguir
reirte hasta de ti y ver que lo has logrado ohhhh!
(Ella)
............
"Que el aire es de cristal
que puede estallar
que aunk mis labios no hablen
te kiero deborar." (silencio)


Ell, l'Eduard Punset...què es pot dir d'ell? A més d'economista i polític, per fi, escriptor i divulgador científic:
La seva web

El seu darrer llibre: "El viaje al amor"
"L'unic factor extern que influeix en els nivells de felicitat son les relacions personals més que els diners, la salud...i dins de les relacions personals una de les mes importants es la relació de parella".




S'han creuat dos camins diferents i ....
"Y las estrellas chocaron. Y se hizo la luz en forma de cariño, de saberes compartidos, de sorpresas mutuas e, incluso, de una colaboración artístico/profesional muy especial que no vamos a desvelar. Una pista: el amor es un terreno en el que los opuestos suelen encontrarse" (De par en par)

8 comentaris:

segundavida ha dit...

Estimat amic Tarek, un sorriso:-)

Maradedeusenyor! Veus com som sensibles nosaltres cientìfics;-) Crec que tardem mes que els altres per entendre les coses mes obvies del mon, com ara "el viage al amor" (voldria llegir), però també crec que possiblament, som alguns pocs que aceptem les persones i el mon com ell és, sense canviar res, perque estem desprovits de pré-conceptes, el nostre mon hens fá ser així, i podem riure o somriure amb la ingenuitat de un criu, perque per principi creien el que veien, sense volguer modificar...sols descobrir...per això , pot ser també que les ciències mes dures no hens aceptem i hens criden de ciència soft :-), sols perquè busquen la essencia de les persones, de les coses que hens envoltam.
Jo mira ara per teva essencia, i essencia no es pot canviar i saber que no tenin el poder de um deus per canviar hen fá mes humans, mes étics, mes responsables per tot alló que miren, que toquem, que vivim...
tres petons maco:-)

Anònim ha dit...

Tens tota la raó. La ciència no ens fa millors, només ens dona coneixements (a vegades erronis) de la realitat concreta que estudiïs. El que m'importa és el ésser humà que hi ha dins la closca de un científic o de qualsevol cosa que es vellugi damunt la capa de la terra. Però pensa que persones que es dediquen a la ciència com en Punset o tu mateixa, molts cops veuen la vida amb el filtre de la ciència, tot i que les emocions també formen part de la vida. Com tu i l'Eduard.7 n'hi ha pocs, molt pocs i per això també vull conèixer el que tu anomenes essència, la teva , la del ".7" i la de molts altres.
3 petons, wapa ;-))

Anònim ha dit...

que bé que parla aquest home!!!!!.Tota la vida estudiant i buscant respostes per,a la fi, adonar-se de que sóm amor; necesitem amar i ser amats com l'aigua;que hem nascut de l'amor...

està molt bé es comenci a tractar el cos humà com quelcom merament físic,a més,la nostra ànima.El veritable motor de la màquina.Es pur Amor.

Namasté, company!!!

Anònim ha dit...

Estimada Pinki,
L'amor tingui o no un substracte bioquímic, ens costa molt de demostrar. Tenim l'afectivitat amagada sota un careta de ironia, bones maneres, ...Cal reivindicar la possibilitat de que es pot estimar a qualsevol, que l'amor no es solament una cosa que es diuen les parelles d'amagat. Per això la imatge de aquests dos personatges tant diferents, és com un símbol.
Una abraçada ben forta per a tu.
Namasté companya!!

Anònim ha dit...

Els científics també tenen sentiments, estimen, si no qui ha fet una frase com aquesta:
“per arribar a la felicitat,
suma els amics,
simplifica els problemes,
redueix les penes,
multiplica les sensacions
i resta-li importància a les coses”

Anònim ha dit...

Susanna,
Què qui ha fet una frase com aquesta?...TU!!!
Ara , es clar que estimen, en definitiva son humans. Altre cosa es que li donin a l'amor un valor de més o menys nivell que a la ciència.
El que no es diu es que quan un està enamorat, per exemple, ja pots racionalitzar el que vulguis, que la inteligencia emocional, domina al cortex cerebral, però amb diferencia. Encara que et diguis a tu mateix..."No em convé, és una mala persona, etc..."si l'estimes, l'estimes i costa moltíssim vèncer aquest sentiment que passa pel damunt la raó com una piconadora.

Anònim ha dit...

Hola Tarek!
Bon Any Nou!
Fa molt que no en sé res de tu!
Salut!

Anònim ha dit...

Estimat amic anònim, segurament també deu fer molt temps que jo no en sé res de tu. Bon any! i la propera vegada posa el nom i així sabré a qui estic felicitant.

Salut!