Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
El desert es gran i les petjades que vas deixant les esborra el vent a l'instant següent. “El bon caminant no deixa petjades” (Lao-tsé) . Els camins a la sorra és un viatge interior que he de fer sol. La felicitat no la trobaré al final del viatge, la felicitat és el camí. Per això espero que sigui llarg i com diu la dita: "Un viatge de milers de kilòmetres comença amb el primer pas"
2 comentaris:
Parlant de llunes,
dona-li una ollada aquesta i diga'm que et sembla
http://soros-sehablaespanyol-soros.blogspot.com/2007/08/luna-que-se-quiebra-sobre-las-tinieblas.html
Em sembla...que té tota la raó.
Pots pensar en la lluna en termes socio-polítics-economics...o pensar que això és la part fosca que no veiem de la lluna, i que es l'altra cara la que veiem , la que ens fa mirar al cel i veure els estels en una nit d'estiu....
Un abraçada
Publica un comentari a l'entrada