Com el sol que se'n va en arribar el capvespre,
Luciano Pavarotti s'ha mort aquesta matinada als 72 anys a Módena.
Feia 2 anys que s'havia retirat de la vida pública.
No tinc paraules per expressar el buit que deixa en tots aquells que varem somiar escoltant la seva veu.
La seva veu no morirà mai, seguirà dins nostre com fins ara.
Només dedicar-li una Furtiva llàgrima
Una Furtiva Lacrima
Una furtiva lagrima
negli occhi suoi spuntò...
quelle festose giovani
invidiar sembrò...
Che più cercando io vo?
M’ama, lo vedo.
Un solo istante i palpiti
del suo bel cor sentir!..
I miei sospir confondere
per poco a’ suoi sospir! ...
Cielo, si può morir;
di più non chiedo.
4 comentaris:
puc unir la meva llàgrima a la teva?
Es clar. Juntes no estaran tant soles.
SENTO UNA EXTRANYA BARREJA DE TRISTOR I FELICITAT.
ESTIC A PUNT DE PLORAR,D'ALEGIA DE VIURE I PODER DISFRUTAR DELS ÉSSERS DIVINS QUE M'ENVOLTEN.
D'on vens? Surts de la foscor i dones llum a molts racons d'aquest blog.
A mi darrerament també m'envolten éssers humans, però divins la mateix temps. Tinc molta sort de compartir trossets de temps amb els que m'envolten a mi.
Publica un comentari a l'entrada