La Bebe i en Eduard.7 es van trobar ahir per fi a la tele.
Em va decebre bastant l'entrevista. Esperava una mica de feeling entre ells dos, una mica de "química", però a ella la vaig veure una mica "tallada", sense la seva frescor habitual. En ell , si, veritablement un quasar en extinció, que va perden llum, allà molt lluny, casi des de on ja no es pot ni veure ni tocar. Fora de onda, vamos.
En fí, una llàstima, una ocasió desaprofitada per a demostrar que ni la clase social, ni el bagatge cultural, ni el desnivell generacional, son obstacle per a una relació com a mímin, càlida i amb escalfor humà.
Era com si un mur s'aixequés ente ells dos i no havessin aprés a trencar-lo i posar-se en harmonia amb el Kosmos del que formen part.
Nota: he tret The Wall de'n Pink floyd perquè donava peu a interpretacions errónies
Sorry Núria i Susanna.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Estimat...Pink F. no sap ni la mitat de ls cose;-) Qui llimta l'aprenatge no son pas els professors, és la curta visió que nosaltres enquant societat tenin e la nostre identitat...uffa, professors, alumnes, pares, governats estan tots perduts. Uffa, pobre escola que sols representa el que ésla societat on esta ficada...
Saps que passa, sóc cientista del currículo i no crec mes a la escola tal qual la tenin, peró no culpo sols un, culpo la societat, culp la falta de visió, culpo la falta de aprofitar el que nosaltres que estudien, investiguen i comproven mai ser escoltats per res...el que son nosaltres cientistes si una uns idealistes renagats a una societat relpete de contradicions...Meu estimat amic, et dono meva má ara, per passar aquest tros del cami, la vols? tres petons.
Ja he vist que en P. F. carrega contra els mestres, però he posat aquesta peça per la similitut amb el mur que en separa a tots i que cal trencar. Ara, tens tota la raó, la culpa és de tots. Em sembla que acabaré dient allò de ..."tens raó ..com sempre!" ;-)))
Estaré molt orgullós de que em portis de la mà en aquest tros de camí, segur que puc aprendre moltes coses bones de tu. Quina mà vols?...la dreta o l'esquerra?
3 mil petons
de debó? podem ser les dogues, o ninguna, basta volguer venir, si vos, ja vindras i en podra donar les dogues mans:-).
haig de dir-t`he una cosa, peró no sera ara, et diure la propera setmana, cona 7 dies i set nits;-)
per tu, millons de petons:-). Ja tornare
Propera i llunyana , dolça i misteriosa, com sempre...t'esperaré d'aci a 7 llunes mirant l'horitzó.
una abraçada
Publica un comentari a l'entrada