Es diu Alena Tryhubkina i és violoncel•lista.
I toca peces com aquesta de Alan Gordon
que es diu...My heart belongs to me:
Avui he anat a Barcelona, al carrer Ferran. Hi ha una botiga d’instruments d’arts marcials. M’he comprat un Pal Llarg de Wu Shu, amb funda i tot. He sortit de la botiga amb el Pal de uns 2 metres dins la funda , mes content que un pèsol.
Plaça Sant Jaume i he enfilat cap a la plaça de la catedral. Passejava mirant les gàrgoles, la gent i....Arribant a la cantonada per on pots anar a la plaça del Rei, he començat a sentir un cello. De cop, en arribar a la cantonada, una noia jove, rosa i amb un cognom de país de l’Est estava tocant el Cello, amb un acompanyament d’aquests enllaunats, però tocava tan bé, que m’he quedat contra la paret escoltant....
Quan ja no podia més m’he acostat i li he dit que el que tocava era preciós. He vist que venia un CD, per 10 € de res. Li he dit: “El que hi ha dins es tocat per tu?” M’ha dit: “Claro”. N’he comprat un. Té unes peces precioses.
M’hi he quedat força estona, amb la música del cello i les parets de la catedral, aquella noia semblava un àngel. Sino fos...perquè...m’hi hagués quedat tot el matí, però finalment li he dit : “ Adeu, que tinguis molta sort i segueix tocant aquestes coses tant precioses...”
A l'any 2002 formava part de la Camerata de l’Orquestra Universitat de Barcelona
El 29 de gener va tenir lloc al Paranimf el primer concert de la Camerata de l’Orquestra Universitat de Barcelona (OUB), una secció creada per un grup d’intèrprets d’instruments de corda de l’OUB.
Intèrprets Clàssica als Parcs 2004
Clàssica als Parcs amb els joves Intèrprets
Duo de violoncel i volí
Alena Tryhubkina, violoncel•lista, és llicenciada en Instrumentista d’orquestra, membre d’un conjunt de cambra i professora d’instruments especials.
Aquesta altra peça en que l'acompanya Adrian Roman a la guitarra:
La pregunta que em ronda pel cap i que no vaig gosar fer és: Que fa al carrer una violoncel•lista tant bona interpretant peces tant boniques?
Potser un matí d'aquest torni a passejar per els voltants de la catedral i al mig del soroll del turistes senti un cello. I si és ella m'hi acostaré i li preguntaré...i de pas l'escoltaré una estona més.
12 comentaris:
Jajaja, no sabía yo que los guisantes estaban contentos...
La belleza nos sorprende en todos los sitios.
Es triste que una buena violoncelista tenga que tocar por las calles; pero...la vida no es fácil para nadie.
Un beso.
Por aqui se dice mucho..."més content que un pèsol!"
Lástima que tenga que tocar por la calle, però que bien tocaba!
un beso
MIrat-t'ho d'una altra manera...
L'Alena viu en un bloc de pisos d'aquests de parets de paper de fumar (o sigui gairebé tots) i ha de practicar vuit hores al dia. Que en pensen els veins?
o potser,
L'Alena és tan feliç interpretant aquesta música, que ho vol compartir amb la gent.
i també,
A l'Alena l'emociona tant la bellesa de les parets del barri de la catedral que ha decidit posar-hi banda sonora.
I el que és ben segur és que si es dedica a la música, per molt que toqui en una orquestra de joves intèrprets, de la universita, o del teatre principal de Cebescrues d'Amunt, el més segur és que d'això no en pot viure (no has sentit mai allò de "passar més gana que un músic?". Per arrodonir el sou, podria donar classes de música a nens que ràrament hi estaran interessats, podria fer qualsevol feineta possiblement mal pagada però, segur, menys enriquidora que tocar el cel·lo, podria netejar escales, és clar, això està ben pagat però espatlla les mans i un músic no s'ho pot permetre.
Si tornes a veure-la, pregunta-li perquè toca al carrer. Potser t'enduràs una sorpresa!
llum
Benvolguda, Llum anónima, ;-)
Acabes de donar a llum, bé d'encendre la llum . Veus, no se m'havia ocorregut. Segur que el que vol és posar banda sonora a les pedres de la catedral. que ingenu de soc!!!.Vull pensar que és això i no que passa més gana que un músic.
Però, sap que et dic?...faré el que em dius, la propera setmana hi tornaré a passar, mateix dia, mateixa hora i si hi es l'escoltaré i en quan pari per descansar els braços , zaca!..."Escolta cello......?"
Gràcies Llum , ara ho veig tot més clar. ;-)
Una abraçada de llum
Tarek...necessiten preguntar las coses perquè?
Jo et llegia i escoltava les cordes pensam que si, és trist quan l'art no es valoritzada aixì com un cotxe...que nostre alma necessita del artista per sobreviure,riure, plorar, il.lusionar, que art és tècnica i il.lusió, molt transpiració...
10 euros per mi son 40 reais...uffa saps quantes classes haig de fer per dia per ganyar? I per tu no és pas res...veus, per ella i per mi és tant...Ara, en trobaria molt trista si sentisses ena de mi, o de la noie, entre tantes noies que tenen capacitat, però vien en un mon estrany, on alguns valors son mes forts que altres, i...
No fagis mai aquesta pregunta per ella, pq ella ho sap mes que ningú la resposta, no la diura per tu i ni tan sls per ella mateixa, sob la pena de veure que tot el que ella te és tant poc que algu que la escolta i pot sentir, no la senteix, pq encara esta pres dins el paradigma de la tardomodernitat...
No preguntes, tarek, podras mai mes escoltar-la, compra altra CD i fes un present a algu que estimes:-)
millons de petons
No, no pensava fer-li mai aquesta pregunta. Era potser una forma de dir, que m'agradaria coneixa-la, parlar-li, doncs una noia capaç de posar tant de sentiment en un cel·lo es digna de conèixer-la....no sé.
El teu consell és millor, comprar-li un CD o 2 o 3. Si i regalar-li a algú que estimi. Un gran consell, digne de una gran dona com tu.
Una abraçada
Podria esser molt bé que li agradàs tocar al carrer, en aquests carrers tan meravellosos que envolten la Plaça de Sant Jaume de Barcelona i que sovint enyoro.
Hola Joana,
Com va el peu?...bé, suposo que no va gaire lluny....potser si pogués voldria anar a veure les pedres de la catedral, el barri gòtic,...oi? I escoltar una noia tocar el cel·lo.
Una abraçada
Alena es amiga mía y hace tiempo que no la veo.
Me sorprendió ver un mini-reportaje sobre ella en la revista de la compañía Vueling el pasado agosto.
Salgo en esa foto de la Camerata de la UB, y sólo nosotros sabemos lo que tuvimos que trabajar en las condiciones tan lamentables que nos proporcionaba la Universidad.
Espero que a Alena le vaya bien, y si la volvéis a ver, decidle que Carlos le manda muchos besos, y que Bea el otro día me preguntó por ella.
Carlos, no dudes que si la vuelvo a ver le dire que escribiste...lo de vueling...etc y los besos que le mandas y los recuerdos de bea. He pasado dos veces por el mismo sitio y no la he visto.. A ver si hay mas suerte en el futuro. Tu peticion no la olvidare
salut
Viernes 10-10-2008, Alana estaba tocando en la calle de la izquierda de la Catedral, antes de llegar a la Plaza del Rei.
Le compré un CD y le hice unas cuantas fotos, parece un ángel y muy simpática.
Salu2
Hola,
Yo sóc l'Alena Tryhubkina.És MOLT interessnt que la gent parla de mi sense que jo sàpiga d'allò. Una cosa més: No conec aquest Carlos que surti en la foto. Chao!
Publica un comentari a l'entrada