divendres, 9 de novembre del 2007

Abraçades per a tots

AMMA



( La cançó s'anima a mida que avança i dura uns 7 min. Si la vols parar prem ||)


El Dimecres 7 de Nov. a les 17.00 hores de la tarda fins a les 10.00 hores del dia següent, AMMA va estar abraçant a milers de persones sense moure's del lloc on era, a dos o tres segons per persona.
AMMA és una de les tres representants de la fe hinduista en el parlament de les religions del món i la dona que va abraçant a milers de persones per tal de "curar",
i de transmetre pau i felicitat pel món. Això diu.
Jo vaig estar de les 21.00 h. fins a quarts d'onze del dia següent, i, en sortir, una passejada per la platja de la Mar Bella, veient les onades i el Sol damunt l'aigua.
De fet tantes hores , durant 3 dies és una passada. I el darrer dia va haver de abraçar més del normal. Donava la sensació de un muntatge de caire comercial. Es desplaça amb tot de deceples , alguns han renunciat a tot. Gairebé tots parlen angles, però ni fava de català ni castellà, ho tenen tot controladíssim.
Quan, desprès de cues de hores, arribes a prop de la Amma, t’eixuguen la suor del front, t'agafen, t'agenollen, et baixen el cap, la dona t'abraça,4 o 5 segons i en acabar et treu i els deceples t'estiren del braç perquè corren deixis lloc a un altre...això hores i hores sense parar..
Moltes paradetes, com un "mercadillo". I tot un marketing basat en els molts voluntaris que es fan càrrec de la cuina, neteja, etc. Una mica espectacle amb recaptació de diners a les botiguetes.
Ara bé, dues coses a tenir en comte:
La música hindú en directe, tota la nit, mantrams o no, formidable, amb ritme i alegria per fer ballar un mort.
I, sobretot, el que simbolitza l’Amma: La abraçada.
Ha creat un tipus de gent, alguns adeptes, que es somriuen i que s'abracen, però no s'abracen com ho fem la gent normal, no. S’abracen i s'hi queden estona, sense fer res, allà estan, totalment fosos l’un dins de l'altre i l'altre dins de l'un, o com uns que estaven abraçats 4 persones. Es com si dels dos cossos és formés només un de sol.
La veritat, no hi ha gens de sexe, es com una unió sense fronteres, sense límits, sense pors ni recances, és l’entrada total de un dins un altre.
Em vaig abraçar amb algú, es clar, però només de mirar a alguns que s’anaven abraçant, et feia sentir un goig poc explicable, et quedaves mirant, com si tu hi fossis dins l’abraçada. La veritat és que no puc explicar amb paraules el que espot sentir veient o fent una abraçada en la que t’hi quedes a viure una estona, amb el somriure a la cara i la felicitat a tot el cos. Només es pot entendre, fent-ho.
De debò, proveu-ho, no hi perdeu res.


Dades tretes de la web de l'Amma:
Amma és una dona que va néixer a l'India al 1953.
Aviat va haver de fer feines domestiques i aguantar malstractes...poc a poc es va anar convertint en una persona espiritual dedicada a consolar a aquells que patien sofriment.
Als 22 anys va acceptar joves deceples que va començar a formar segons la tradició dels monjos de la Índia. La seva casa es va transformar en un Ashram (monestir).
A partir de 1987, comença a fer gires per la India i per tot el món portant un missatge d'amor, humilitat, saviesa, etc.
El 1993, Amma va ser designada com una de les tres representants de la fe hinduista en el parlament de les religions del món, celebrat a Chicago. L'agost del 2000, va anar convidada per segona vegada a l'ONU per participar en la Cimera|Cim Mundial per la Pau. L'octubre de 2002 l'ONU li va concedir el premi a la No-violència Gandhi King i el juliol de 2004 va clausurar amb un important discurs el Parlament de les Religions del Món celebrat en el Forum de Barcelona.
(Foto i text final trets de la seva web:http://www.ammachi.es/)

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Me alegra ese reconfortante abrazo. Es bueno sentir, estar pendiente de lo que se experimenta muy dentro.

Lo que siento es que casi todo en la vida lleve un toque materialista...

Un beso.

labruixoleta ha dit...

jo em vaig plantejar d'anar-hi, però al final no ho vaig fer. Sentia molta curiositat, però la intuïció em va dir que no. Tenia ganes de saber d'algú que hi anés i a veure què deia. Com sempre, en el teu blog trobo respostes als meus dubtes. Pel que sembla hi ha la part "dolenta" d'intentar fer qualsevol cosa per a tantissimes persones, però veig que tb es podien viure moments preciosos. Seguiré els teus consells i ho provaré :-)

labruixoleta ha dit...

ejem...torno a ser jo... una pregunta... si me la vols contestar: l'abraçada amb l'Amma: va ser especial en algún sentit? Et va transmetre algo?

Anònim ha dit...

Hola Sak,
no hay manera el materialismo nos envuelve. Pero, el abrazo que cada uno da , ese no es materialista, ese transmite algo, algo humano y ese momento no lo puede penetrar el marketing ni na...

Un abrazo de verdad

Kamal ha dit...

Labruixoleta estimada,
El que crec que s'ha de provar es el fet de abraçar a algú, a algú a qui li vulguis transmetre calidesa o calor humà.
I en quant a la Amma, no, no vaig sentir res. He sentit coses fins i tot abraçant homes, però aquell no em va arribar ..suposo que la masificació, la velocitat...etc ,ho va espatllar.

Una abraçada molt gran per a tu

Anònim ha dit...

Doncs que pasa avui en dia, que la gent no se atreveix a abraçar-se i necessita que vingui una dona de la India per fer-ho? No es que érem llatins i el contacte físic no ens fa por? què s'ha perdut pel camí?

Ara valoro mes aquells joves que fa uns mesos oferien abraçades per les Rambles..

Kamal ha dit...

Susanna, s'ha perdut molt pel camí. I s'ha guanyat en sentit del ridícul, en autocontrol, en el que diran, en el que pensaran de mi si li dono una abraçada a algú, tenim moltes pors a deixar-nos anar, a perdre el control, sobretot respecte als assumptes de la nostra vida....i, si, a vegades, cal que vingui algú, amb un muntatge comercial perquè surtin al carrer grups de nois i noies que abracen a la gent gratis i per contribuir a una mena de pau planetària.....Me passat?

Mita tu...unos besos

labruixoleta ha dit...

Gràcies per la resposta i per l'abraçada. Una altra per a tu :-)

Maite Fruitós ha dit...

Hola Tarek

Amb molt de respecte per l'Amma que n'estic segura que el que fa ho fa des del cor, i pels seguidors que l'esperen cada any passant hores i hores per uns breus minuts de l'abraçada, penso que és una llàstima que emocionalment necessitem sentir-nos abraçats per algú tant llunyà al nostre entorn cotidià.

Tan difícil és aconseguir algú a qui abraçar i que ens abraci?
Tarek, quànta raço tens! com de reconfortant i com canvia l'estat d'ànim amb una d'aquestes abraçades cercant només el donar i el contactar...

No serà que els humans som una mica selectius i sovint estem poc atents a qui pot necessitar la nostra calidesa, la nostra tendresa i poc receptius a qui ens la vol oferir dins del nostre dia a dia?

No serà que sovint només donem quan ens dónen alguna cosa a canvi?
Esperen algun miracle o canvi màgic aquells que esperen hores o hores per ser abraçats per l'Amma?

Els hi duren tot l'any fins que torna, els efectes que diuen que experimenten?

No sé, però crec que una abraçada de l'Amma no pot fer més que conscienciar sincerament que en el nostre dia volem sentir aquesta tendresa dels altres i que també necessitem expressar-la.

Des que neixem necessitem que ens abracin, necessitem abraçar i si ens ho privem estem experimentant greus mancances emocionals que ens impedeixen créixer i evolucionar.

També aconsello com en Tarek que ho proveu. Abraçar algú sense cap finalitat de conquesta,tan sols pel fet de contactar, d'expressar, de fer sentir a l'altre la calidesa, la tendresa, és un aliment per l'anima meravellós i ens omple d'una energia poderosa.

Aiss que ja m'enrotllo... ;-)

Una abraçada de Myt

Kamal ha dit...

MyT,
Es nota que tu ja has viscut moltes coses, que has sentit coses que no tothom pot apreciar. Tens molta raó, igual que la Susanna.
Pel camí que jo vaig , tu ja hi has passat i ja hi han crescut les flors.

Una abraçada molt gran! ;-)