L’altre dia una amiga meva, la Susana, em va dir :
“El maestro aparece cuando el alumno esta preparado”
Una frase atribuïda al mon budista, molt coneguda i molt certa, però crec que no es el Mestre qui apareix. Ets tu qui obres la teva ment i pots percebre altres coses.
Quan arribes a un nivell diferent, llavors, estàs preparat per entendre altres coses que fins aquell moment no podies ni tan sols pensar que existien. I si, en certes practiques cal un mestre que t'ensenyi o et guii, com en el Tai Txí, per exemple.
Però no es tan sols aprendre, es també escoltar música, llegir poemes, passejar sota la pluja, omplir-te de una sortida de sol, quedar-te embadalit davant de uns ulls que brillen mentre et miren, tornar un somriure al somriure de la noia que t’està venent la barra de pa, tancar els ulls i deixar-te endur per les notes com si fos un riu que et porta i surar damunt el corrent, sentir els ocells, ....i infinitud de coses, que només perceps quan estàs preparat per percebre.
El Mestre que apareix no és ningú diferent de tu, ets també tu mateix.
5 comentaris:
Me gusta la cita. Nos pasamos la vida pensando en el futuro, y todo viene sin pensar, se va haciendo luz en el momento que necesitamos cada cosa. Todo aparece.
Me gusta tu reflexión. La vida es mucho más que aprender, es disfrutar de las cosas. Es ir abriendo la mirada a todo aquello que está alrededor.
Un beso.
Aiss Tarek que no pares eh! Amb tu no vala badar! Entres i zasss 3 post que se t'han escapat...;-)
Molt bonic el que expresses i estic molt d'acord amb la màxima: "El mestre apareix quan l'alumne està preparat" Si no és el moment d'aprendre alguna cosa, quan t'hi acostes no et crida, no t'atrau, et sembla que no va amb tu...
Penso com tu, que cada instant de la nostra vida ens ofereix una oportunitat immensa d'aprendre. És tan diferent quan davant el que vius hi pots veure aquest aprenentatge! Es valora cada minut, cada persona que se t'acosta, cada experiència i els moments menys plaents que ens arriben moltes vegades inexorablement, es viuen no amb victimisme sino com una oportunitat de créixer, d'aprendre, d'evolucionar com a éssers humans.
Tots som mestres de tots, és cert i no ens ha de fer por la paraula quan l'expressem amb senzillesa. Els nostres amics xinesos diuen: "Si vols coneixer alguna cosa, estudia-la, si la vols dominar, ensenya-la", així que està bé compartir allò pel que sentim passió i ens estimem, oi?
Aiss que em torno a enrotllar... ;-)
Una abraçada i gràcies pel que ens ensenyes aqui
Hola Sak-
Pues si, creo que igual que se abre el camino a tus pies cuando empiezas a andar, igualmente se van abriendo multitud de percepciones, teorias, sensaciones,...todo un mundo que no veias por tener el "coco" ocupado, però que , si, aprecen cuando tu ya puedes apreciarlas.
Un beso
MyT....jajaja...si, a mi els Posts se'm cauen de les mans...
Tu no t'enrotlles mai, tot el que dius es digne de ser tingut en compte.
Jo, a poc a poc, també aprenc a percebre coses i persones , a gaudir de l'instant o de la frase que em diu aquell qui té alguna cosa a dir. I estic aprenent a compartir les coses que estimo amb més persones, gent que cada cop sento més aprop, casi noto la seva respiració caminant al meu costat o jo al seu, tan li fa.
Ensenyar jo?...que va!...Es que em "sincronitzo" amb els que m'envolten...i dic el que ells m'ensenyen...
Aiiisss!! [ © MyT... ;-) ]aquests xinesos que ens ronden pel cap!!!!
Una abraçada o dos
Suposo que disfrutar de les coses també és un gran aprenentatge. Tot es barreja. És genial disfrutar mentre aprens. M'ha agradat molt la frase del final "El mestre que apareix no és ningú diferent de tu, ets també tu mateix"... m'ha deixat una bona estona pensant, i barrejada amb la música que poses al blog m'he quedat una estoneta embadalida, està molt bé
Publica un comentari a l'entrada