La ciència del Tantra representa en una primera definició, l'expansió de la ment per l'alliberament de l'energia, l'expansió de la ment sobre els set nivells de consciència i l'alliberament de l'energia de les dimensions denses de la matèria.
Pero, què és el Tantra? En termes més actuals diríem que és un camí d'autorrealización o d'integració personal. Tantra és el recurs per poder convertir una cosa en una altra. És l'alquímia de l'existència.
En l'antiguitat, quan l'home vivia més a prop de la naturalesa, es movia amb l'espontaneïtat del comportament natural. Es va donar compte que a través dels seus sentits podia expandir la seva atenció i conèixer altres capes o nivells de la realitat física en la qual vivim submergits.
Així és com va descobrir una sèrie de tècniques que el van ajudar a experimentar diferents estats de consciència. A través de cants|, balls, sons, sensacions corporals o l'ús d'alcohol o herbes, l'home es va adonar que existeix una altra realitat tan palpable com la realitat física. Així va néixer el tantra.
El tantra són diverses eines per expandir la consciència. Així de simple. Eines que t'ajuden a connectar-te amb la veritat última de manera objectiva.
L'home que practica la meditació o el ioga (yoguin), per no distreure's del seu camí, pretén aïllar-se del món físic. En canvi l'home que practica el tantra usa les sensacions físiques, terrenals i emocionals per assolir l'alliberament. Dels dos, el tàntric arriba més ràpid i directament al seu objectiu.
Fa cents d'anys el tantra es va dividir en diversos corrents: Per exemple:
Els monjos tibetans usen del tantra els cants, les mandales, el ball etc per produir estats de meditació, èxtasi o eufòria. Ells han decidit practicar el celibat i el dejuni amb l'objectiu de transcendir els desigs físics. En la relació sexual, em comptes de arribar a consumar-la, eviten l’ejaculació per tal de preservar l’energia que segons ells es perdria. Aquest és el budisme tántric
En altres regions de l'Índia s'han usat les mateixes tècniques que usen els tibetans i usen meditacions grupales on s'equilibra l'energia femenina i masculina. Encara que practiquen l'ascetisme i en molts casos la castedat, usen l'energia dipositada en cada dona i home per trobar l'equilibri diví. Aquí es poden englobar alguns estils de ioga i d'estils de meditació. Aquest és el tantra blanc
Al nord de l'Índia, principalment en Caixmir, s'han usat les mateixes tècniques esmentades i s'han integrat d'altres per produir sensacions i estats d'èxtasi. En el Shivaismo de Cachemira s'ha emportat el tantra a la seva màxima expressió física. A través de la unió sexual es busca tocar i conèixer la consciència divina de la parella en altres plans que hi ha més enllà del pla físic. Aquest és el tantra vermell
El tantra vermell és el que coneixem en occident com Tantra. S'usa la sexualitat i l'energia creativa per connectar-se amb l'univers. A les parelles els permet conèixer-se a fons, trencar paradigmes i limitacions imposades per la societat occidental. Qui no té parella li permet de la mateixa manera trencar amb els seus bloqueigs, alliberar karmes i preparar-se per al moment en què aparegui la seva altra meitat.
Però el tantra vermell no és sol sexe. A través dels nostres sentits ens permet divertir-nos i viure cada instant de la nostra vida. A cada acció aprenem a prendre consciència del nostre ésser. En menjar, caminar, descansar i sens dubte en unir-nos sexualment amb la nostra parella gaudim de l'experiència única de ser vius.
És a través del tantra que ens permetem ser nosaltres mateixos i gaudir plenament de la existencia en assolir un estat de consciencia diferent.
6 comentaris:
Al final, termino hablando catalán...Nunca me funciona el traductor.
Algunas de las explicaciones sobre el tantra si las he entendido perfectamente.
Me gusta el tantra, su filosofía.
Un beso.
Esto del traductor....de hecho es una trampa, para que la gente que entre acabe entendiendo el catalan..jajaja. No, ahora en serio, no sé a que se debe.
El Tantra debe tener mucho más calado del que parece a simple vista, pero...es una herramienta a tener en cuenta....creo yo.
Musu bat
(un beso en euskera, para variar)
Ostres, hi ha èpoques en què tens la sensació que la vida et va donant respostes quan menys t'ho esperes. Últimament, em passa sovint. Aquesta tarde em feia una pregunta i en el aquest post he trobat la resposta. És molt interessant el teu blog :-)
Hola labruixoleta,
És possible que siguis tu mateixa qui es va donant les respostes a mida que vas obrint la teva ment cap a altres coses. A vegades tenim les respostes davant del nas i no les veiem , fins que un dia de cop i volta diem..."Ostres!! Si és això!"
No sé la pregunta que t'havies fet,ni la resposta però amb lo curiós que soc....aii!... que encara et preguntaré...;-)
Em fa molt feliç pensar que algú pensi que el Blog és molt interessant....Gràcies labruixoleta.
Una abraçada
És que llegint sobre el tema d'expandir la consciència, trobar la veritat última, l'alliberament, estava arribant a la conclusió que t'has d'apartar del món físic, convertir-te en un monjo o una monja, o "aïllar-te del món" per entendre segons quines coses. I em preguntava, "i no seria possible tot això sense aquesta mena d'aïllament tan radical??" I just unes hores després he llegit el teu post. Ara sé que hi ha molts camisn. Ja veus, potser és una pregunta simple, pq jo estic molt verda en aquests temes. Amb les explicacions que poses al teu blog aprenc moltes coses!! gràcies
Hola labruixoleta,
No penso que les preguntes siguin de una persona que està "verda" ans al contrari,poca gent es fa aquestes preguntes, em plau pensar que encara en queden . Les respostes potser les has vist al Bloc, però la has vist, perquè estaves preparada per veure-les. I, com tu, crec que no cal tancar-se com una monja de clausura. Es poden viure les coses amb la intensitat que tu vulguis, el que compte es l'intenció amb que es fa...penso.
Ah...si vols que et digui la veritat, jo també aprenc coses cada dia i, com que fa poc que estic en aquest mon del chi Kung i el Tai Txí, encara vaig al·lucinant tot el que veig i amb tot el que em pasa...
Bé, una abraçada
Publica un comentari a l'entrada