dimecres, 24 d’octubre del 2007

Els Guerrers

Els Guerrers de Xi'an



El Tai Txí és un art marcial que es practicava a la Xina fa mil•lennis. Però, ho feien per defensar-se.
Hi ha moltes arts marcials: Karate, Judo, Tae Kwondo, etc i totes pretenen atacar al adversari amb força mecànica i velocitat.
En el Tai Txí no. Es tracta de fluir amb els moviments dels adversaris en comptes de oposar-te. El lluitador de Tai Txí ha d’estar seré i relaxat. La seva força li ve del fluir energètic intern. En comptes de intercanviar cops, es tracta de percebre la debilitat de l’altre. La filosofia del Tai Txí no va sortir dels Guerrers que es proposaven matar a gent, sinó de Mestres Taoistes que tenien com a objectiu perllongar la vida i arribar a l’immortalitat.
El concepte es “força interna contra força bruta”. Tornem al concepte del Yin i el Yang.
Es tracta de oposar suavitat a la duresa, quietud al moviment, etc…
Es curiós veure els moviments d’aquells que en sabem molt, doncs combinen la suavitat més càlida amb la força més contundent segons el moment.



La filosofia de Lao Tsé, el Tao i d’altres la podríem resumir-la en proverbis, frases, com…

"El bon Guerrer no es irascible. El bon vencedor evita la guerra"
TAO TE KING

Malgrat ets el meu enemic , pren-te una altra copa"
PROVERVI TIBETÀ

"El valor del gosat li condueix a la mort. El valor del prudent li conserva la vida"
LAO TSÉ

"Només quan hagis deixat d'estimar i detestar, potser puguis entendre-ho tot clarament"
PROVERBI ZEN

"Les coses suaus sempre penetren a les coses dures"
PROVERBI XINÈS

"El millor militar no és marcial. El millor guerrer no és violent"
LAO TSÉ

"La suavitat pot controlar la duresa; la debilitat pot controlar la força"
PROVERBI JAPONÈS

El millor guerrer és aquell que aconsegueix transformar l'enemic en amic.
PAULO COELHO

En resum:

Conquerir els cors és el millor camí, conquerir els castells és el camí secundari, conquerir a través de la dominació és el pitjor camí
Proverbi xinés

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Traduciendo a mi manera, me gusta lo de fuerza interna contra fuerza bruta. Aportar suavidad a la dureza. Eso me recuerda un dicho que a mí me encanta: “Como el almendro florido has de ser en los rigores, que cuando le zarandean, suelta una lluvia de flores”

un beso.

Maite Fruitós ha dit...

Hola Tarek!

Tens raó quan defineixes el tai txí. El concepte de no oposició és molt important així com el de fluir. Una característica molt important del Tai txí és la de ser l'art de desviar el conflicte.

Com tu dius, mai ens enfrontem amb cops durs, ràpids, sino que cerquem que l'oponent no tingui on dirigir la seva força en el nostre cos.

Hi ha una dita que expressa: Desviar 5.000 k amb 200 gr. de força". Treballant des de la cintura, amb un bon treball de Tai txí es pot desviar la força del contrincant més fort i enviar-lo al buit.

De la màxima relaxió, neix la màxima potència, de la tranquil.litat i serenitat davant un contrincant encegat per atacar, neix el moviment necessari per desviar l'enfrontament.

Diuen d'un bon practicant de Tai txí que és com una agulla d'acer, recoberta de cotó: molt suau externament però amb una gran força interna.

El Tai txí ens dona també grans lliçons de vida. Quan a les nostres relacions, siguin del tipus que siguin, utilitzem la suavitat en lloc de la força, quan sabem escoltar o no actuar en lloc de parlar inesgotablement o mouren's sense control quan no toca, tot ens condueix a l'harmonia i a la fluïdesa.

Una abraçada càlida

Anònim ha dit...

Estimada Sak, Que bonito el "dicho", me lo apunto. i si...suavidad contra dureza....es tan distinto del Tae Kwondo que hacia yo...., que más bien parecia un manual de golpes.

Un beso

Anònim ha dit...

Estimada MyT,
A tu t'agrada el Tai Txí, oi? ;-)
Sempre ets una fon de coneixements de Tai Txí i de coses que podem aplicar a la vida quotidiana. De fet, cada cop penso més que es com una forma de vida més que un art marcial a seques. No es com el Tae Kwondo. Depen de cada mestre, es cert, però, tot i que m'encantava, el Tai Txí et surt de dins teu...
De mica en mica et va canviant la percepció de les coses, el teu estat d'ànim, la teva conducta....sense adonar-te'n vas canviant...

una abraçada molt càlida

Anònim ha dit...

Una brisa susurra, ligera, entre los juncos;
Abro la puerta: una lluvia de luna inunda el lago.
Los barqueros y los pájaros de las aguas sueñan
juntos;
Los grandes peces huyen como rápidas raposas.
En esta noche profunda cuando los hombres y las cosas
se ignoran,
Sólo mi cuerpo y mi sombra se divierten juntos.
El oleaje nocturno dibuja versos de arenas en
las orillas;
La luna que cae cuelga de los sauces como
una araña suspendida.
En esta vida de paso agitado, en medio del tráfago
del mundo,
Una imagen etérea pasa a veces delante de nuestros
ojos, pero ¡cuán fugitiva!
El canto repentino del gallo, el sonido lejano de una
campana:
los pájaros se dispersan.
Oigo los tambores de los pescadores que pactan
el regreso.

Sou Che

Felices sueños.

Maite Fruitós ha dit...

Hola altra vegada!

Només m'agradauna mica eh! ;-)

Per mi, el més important quan et poses en el món del Tai txí és anar integrant tots els principis que ens mostra a la nostra vida diària.

Crec que un bon practicant de Tai txí es reconeix i diferencia d'un que no té bon nivell quan el veus fora de la pràctica.

Com tu mateix dius que comences a comprovar, es van canviant actituds, forma d'entendre la vida, canvien els valors, les prioritats, la forma de relacionar-nos,..

Per mi el Tai txí és un art marcial i si no es té en compte no s'entenen molts dels seus moviments, però alhora és una forma d'entendre la Vida i si estem atents ens dona en cada principi i en cada moviment pautes clares d'actuació.

Alguns interpreten el "txi" com energia, però no és així. És la Via, una via, un camí per evolucionar i créixer com a éssers humans.

Aisss prometo no escriure tant! ;-)

Una abraçada fluïda

Anònim ha dit...

Hola Sak,
Veo que también te gusta la poesía china...bueno a tí te gusta toda entera, creo. De Sou Che he leído poco, però tengo la impresión de que la imagen de él y su sombra bajo la luna és lo que más le encanta. Él solo y la Luna. tiene un brindis a la luna muy bonito....esta vez tiene suerte, no està solo, su sombra le acompaña.
Me ha gustado...làstima que aquí queda como escondido...

Musu bat
(es que me ha gustado como se dice en euskera, su sonoridad))

Anònim ha dit...

Hola MyT,
Pliiiisss! No prometis escriure menys, no. Es clar, com que tu et veus cada dia, no ho valores, però ets com un compendi de Tai Txí i moltes altres coses. Estic arribant a la conclusió que n'hi que som com tu, no ensenyeu Tai Txí, no, vosaltres SOU Tai Txí, el porteu dins , totalment integrat a les vostres cel·lules. Qui em dona classe, Xavi, Isabel, també viuen el Tai Txí. Ara , hi ha una diferencia...i es que tu ho expliques molt bé, no et costa gens expressar conceptes aplicats a la vida quotidiana. I es una "gozada". O sigui, jo estic canviant, si, i és el viatge interior que vaig començar no fa gaire, però tu no callis, porfa!!

Una abraçada càlida